| |
| |
 |
Kant (1724-1804) és un pensador il·lustrat
alemany que es proposa l'objectiu de superar el conflicte
i harmonitzar les dues filosofies dominants en el seu
temps: el racionalisme i l'empirisme. Els racionalistes
accepten l'existència d'idees innates; el seu procediment
és com el de les aranyes, que teixeixen la seva tela
partint del que tenen dins; pels racionalistes, la
raó té sempre la darrera paraula. Els
empiristes apel·len només als fets purs;
el seu procediment és com el de les formigues, que
recullen, sense més ni més, tot allò
que troben; pels empiristes, l'experiència
té sempre la darrera paraula.
|
Segons Immanuel Kant, el coneixement s'assembla més
al procediment de les abelles, que recullen el nèctar
de les flors i l'elaboren fent mel: una part del nostre coneixement
procedeix de l'exterior, l'experiència, però
el que el fa possible procedeix de l'interior, la raó.
La metàfora de la coloma és una figuració d'aquesta
síntesi.
|
|
| |
| |
|
| |
|
La lleugera coloma, en el seu
lliure vol, al tallar l'aire la resistència del qual
sent, podria imaginar-se poder volar encara millor en el buit.
Així Plató, abandonant el món sensible,
que reclou l'enteniment en límits tan estrets, es llençà,
a ales de les idees, per l'espai buit de l'enteniment pur,
sense advertir que, amb els seus esforços, no avançava
gens, car li mancava un punt de recolzament on mantenir-se
i on aplicar les seves forces per fer moure l'enteniment.
KANT. Crítica de la raó
pura (Introducció)
|
|
|
|
| |
| |
El pensament o enteniment (la lleugera
coloma) només progressarà en el coneixement, si els
seus elements subjectius o idees (el lliure vol) estan lligats
a la dura realitat sensible, és a dir, estan contrastats
amb l'experiència (resistència de l'aire).
Així, allò que ens permet avançar, l'aire,
és, també, allò que ens limita, la resistència
de l'aire. Sense l'aire que ens sosté, hi ha caiguda al buit.
El vol de Plató, insinua Kant, estava mancat de contrastació
empírica.
El coneixement humà, és resultat d'una interacció
entre experiència i raó. Amb l'experiència
obtenim dades o elements materials; la raó, amb els seus
elements formals o a priori, estructura, interpreta i fa comprensibles
aquestes dades. D'aquesta manera, els humans no són receptors
passius d'estímuls que provenen del món, sinó
intèrprets actius i el que diem del món té
molt de projecció nostre.
|
|
| |
|
