| |
| |
 |
Etnocèntrics tendim a ser tots els humans. L'etnocentrisme
és l'actitud de considerar un grup propi -sovint
el grup cultural, racial o nacional- com a superior,
i els grups aliens o perifèrics com a inferiors.
Manifestem un etnocentrisme suau quan afirmem que com a
casa no hi ha res; però manifestem un etnocentrisme
hostil quan menyspreem o odiem el que és diferent o
estranger (xenofòbia).
|
En la cosmovisió dels indis Cherokees de les muntanyes
Great Smoky d'Amèrica del Nord es mostra, com en la majoria
de mites i visions del món, una actitud etnocèntrica.
L'obra perfecta de la creació no són els blancs,
ni els negres, sinó els propis indis, ni individus pàl·lids
ni individus carbonitzats.
|
|
| |
| |
|
 |
|
Pels indis Cherokees de les muntanyes Great Smoky d'Amèrica
del Nord, com per a moltes altres cultures, l'ésser
humà és l'obra més perfecta del Creador.
Aquest va crear els blancs, els negres i, per suposat, els
indis de pell morena. Els va crear construint primer un forn
i preparant una massa adequada. Amb aquesta, va donar forma
a tres figures humanes. Col·locà les figures
en el forn i va esperar a que es coguessin. |
Però la seva impaciència per veure el resultat del seu
experiment, que coronava la seva obra de creació era tan
gran, que va retirar una figura excessivament aviat. Estava a mig
coure, pàl·lida, de color desagradable. Però
bona o dolenta, ja estava feta, d'ella descendeix el tipus d'home
blanc. La seva segona figura va sortir bé, en el temps just,
i de la forma com ell l'havia pensat. Molt morena, li agradava en
tots els aspectes, i aquesta figura va ser l'avantpassat dels indis.
Tant la va contemplar, que es va oblidar de treure del forn la tercera
forma, fins que va olorar que s'estava torrant. Va obrir la porta
del forn ràpidament i va trobar la seva última figura
carbonitzada i negra. Va ser lamentable, però no ni havia
ja res a fer; aquest va ser el primer home negre.
HERKOVITS, El hombre y sus obras
|
|
| |
| |
Més que de la cultura,
hem de parlar de cultures en plural, de la mateixa manera
que no és adequat parlar de la societat sinó
de les societats. Si comparem la societat amb una orquestra,
la partitura que interpreten seria la cultura; és a dir,
la cultura seria el conjunt, més o menys integrat,
d'idees i visions del món, de valors, actituds i normes,
de modes de vida i recursos tecnològics d'una societat.
La diversitat cultural és un valor, però
no implica que les diferents cultures no tinguin trets millorables,
i no tots els trets culturals valen igual. El relativisme cultural
és el punt de vista segons el qual els elements que
constitueixen una cultura depenen del lloc on es troba, de les
necessitats de la seva població, de la seva història,
etc. Ara bé, el respecte al relativisme cultural no impossibilita
considerar preferibles uns trets culturals respecte d'altres.
No és preferible la llibertat a l'esclavitud?
|
|
| |
|
