| |
| |
 |
Plató, filòsof grec a cavall dels segles
-V/-IV, sovint recorre a mites per suggerir idees o
provocar reflexions. En el conjunt de la seva obra, el mite
és un primer ascens o aproximació a realitats
de difícil accés o tractament. Hi troben
la al·legoria o mite de la caverna, sobre el procés
de coneixement i la conflictiva situació humana; el
mite del carro alat, sobre les parts que constitueixen l'ànima
humana; el mite dels metalls, sobre els individus desiguals
que formen l'estructura social; el relat d'Aristòfanes
o de les tres classes d'amor; el mite d'Eros, fill de Poros
i Pènia; el mite de Giges, sobre la necessitat d'amagar
les accions injustes; el mite del demiürg; el mite de
l'Atlàntida, ...
|
El mite o judici de Thamus, narrat en el seu diàleg Fedre,
explica que Thamus, rei d'una gran ciutat de l'Alt Egipte, tenia
com a convidat el déu Theuth, inventor d'arts com els nombres,
el càlcul, la geometria, l'astronomia i l'escriptura.
Thamus comenta a Theuth que tota invenció té dues
cares, té avantatges i inconvenients. Fins i tot una
invenció com l'escriptura té, per Thamus, un
aspecte negatiu..
|
|
| |
| |
|
El rei Thamus preguntava a Theuth quina
era la utilitat que tenia cada una de les arts o invencions: a mesura
que li ho mostrava, segons que li semblaven belles o no belles les
coses que deia, ho blasmava o ho elogiava. Es diu que van ser moltes
les observacions que va fer Thamus a Theuth, tant a favor com en
contra de cada art, però es necessitaria un discurs molt
extens per referir-les. Tanmateix, un cop van arribar a l'escriptura
(les lletres), Theuth va dir: "L'aprenentatge d'això,
oh rei, farà més savis els egipcis i els atorgarà
la memòria, car s'ha descobert com a medecina de la memòria
i de la saviesa." Però Thamus li va respondre: "Oh
Theuth, molt expert en arts! Alguns són capaços de
crear arts, mentre que d'altres tenen la capacitat de judicar fins
a quin punt faran mal o seran profitoses per a aquells qui es disposaran
a emprar-les. I ara tu, essent el pare de les lletres, per benevolència
els atorgues poders contraris als que tenen. És oblit, en
efecte, el que causaran en les ànimes d'aquells qui les aprenguin,
per descuit de la memòria, ja que refiant-se de l'escriptura
assoliran els records des de fora, en virtut de caràcters
aliens, i no des de dins, per si mateixos i en virtut de si mateixos;
per consegüent, no has descobert pas una medecina de la memòria,
sinó una forma suplementària de recordar. D'altra
banda, quant a la saviesa, el que proporciones als alumnes és
opinió, no pas veritat. En efecte, havent llegit moltes coses,
sense un ensenyament instructiu, faran la impressió que són
plenes de coneixements, essent en la gran majoria, dels casos exempts
de coneixements i a més a més difícils de tractar,
tot semblant savis i havent esdevingut el contrari de savis.
PLATÓ. "Fedre", 274d-275b
 |
|
| |
| |
Plató contra l'escriptura?
Plató prefereix el diàleg viu, el coneixement interior,
la saviesa a la informació exterior o emmagatzemada. Plató
aposta per la memòria viva; el meu jo és
el conjunt de la meva memòria. Els humans no funcionen
sense memòria.
Però la invenció de l'escriptura féu
possible conservar millor la informació. I amb la
invenció de la impremta, fou possible difondre
millor la informació. I amb la invenció de la
digitalització (reducció a nombres de la informació),
ha estat possible internet, memòria col·lectiva.
El mite de Thamus, potser una crítica als nostàlgics
de l'escriptura, adverteix que la informació no és
coneixement. Avui, davant l'excés d'informació,
cal disposar eines intel·lectuals per seleccionar
la informació, evitar ofegar-se en el diluvi informatiu
i adquirir coneixement.
|
|
| |
|
