3. El Marxisme és un materialisme

Marx assumeix de Hegel que la realitat no és estàtica, sinó dinàmica i canviant, que la realitat es troba en procés de superació constant i que són les contradiccions o oposicions el motor del canvi o transformació. Però, a diferència de Hegel, que amb el seu idealisme concebia aquesta superació com un procés guiat per una racionalitat, una idea o consciència (un Déu), Marx, amb el seu materialisme, el veu guiat i determinat per les condicions concretes materials i econòmiques.

L'idealisme hegelià establia que les idees governen els esdeveniments del món. El materialisme marxià defensa que les condicions materials i econòmiques determinen les nostres idees. Les idees no són entitats autònomes, essències o veritats que descobrim, són ideologia o 'pensament deformat'. Les meves idees i la meva consciència són un resultat o una conseqüència del propi procés vital. Així, Marx concep la mateixa filosofia de Hegel com a resultat de la realitat alemanya del moment. Les condicions d'ordre econòmic, fonamentals i determinants, constitueixen l'infraestructura d'una societat; les ideologies, institucions, religió, normes, moral, etc., que en depenen, constitueixen la superestructura.

Engels: «Marx descobrí el simple fet (fins aleshores amagat sota recobriments ideològics) de que els éssers humans han de tenir aliment, beguda, roba i allotjament abans de poder-se interessar per la política, la ciència, l'art, la religió i coses així»

També de Hegel pren Marx els tres moments del procés de superació o dialèctic. Un procés fet d'oposicions o contradiccions que es reconcilien: una afirmació (una tesi o una situació inicial), una negació (antítesi o la negació, alienació, de la situació inicial) i una negació de la negació (una síntesi o una reconciliació dels oposats). Ara bé, Marx rebutja l'ús abstracte i allunyat de la vida quotidiana del mètode dialèctic. Per a ell, les contradiccions són concretes i materials: el capitalisme industrial -afirmació- engendra la seva negació concreta en el proletariat, la classe dels que no tenen, la classe negada, i aquesta contradicció es superarà en una societat sense classes, la negació de la negació. És més, tota la història de la humanitat està plena de contradiccions concretes.

Marx introduí l'expressió materialisme històric per a referir-se al seu mètode científic d'anàlisi de la realitat històrica, un mètode que aspira a descobrir causes materials i estableix el caràcter dialèctic de la història. Insistia en la necessitat de realitzar una «anatomia de la societat» ben científica; sovint repetia que per a comprendre els fenòmens socials cal «penetració científica i una mica d'amor als homes».

L'expressió materialisme dialèctic, no és de Marx, sinó que fou introduïda per Engels; l'encunyà recollint la concepció dialèctica implícita en el materialisme històric però estenent-la o aplicant-la a tots els àmbits de la realitat, fins i tot a la natura.

«La història de totes les societats que han existit fins els nostres dies és la història de les lluites de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials, en una paraula: opressors i oprimits s'han enfrontat sempre, han mantingut una lluita constant, oculta a vegades, i altres franca i oberta; lluita que ha acabat sempre amb la transformació revolucionària de tota la societat o amb l'enfonsament de les classes bel·ligerants». Marx i Engels Manifest del Partit Comunista