4. Nietzsche, un alpinista

   

En les seves obres hi ha moltes referències a les altures; justament el lloc de les llums i on es pot pensar millor, on s’acaben les boires i es viu la soledat més terrible. I per ser un alpinista, cal una afirmació de la vida.


 
Davant d’un llibre erudit. – No pertanyem a la classe d’aquells qui només poden pensar entre llibres, sota l’impuls de llibres – el nostre costum és pensar a l’aire lliure, tot caminant, tot saltant, tot pujant, tot dansant, sobre tot en una muntanya solitària o ben a la vora mar, allí on fins i tot els camins esdevenen pensarosos. Les nostres primeres preguntes sobre el valor d’un llibre, d’un home, d’una música, són aquestes: «¿Pot caminar? Més encara: ¿pot dansar...? »
Nietzsche: La gaia ciència

− Qui sap respirar l'aire dels meus escrits, sap que és un aire de l'altura, un aire fort. S’hi ha d'estar fet, si no, el perill de refredar-s'hi no és pas petit. El gel és a prop, la soledat és enorme − però, que tranquil·les que reposen totes les coses en la llum!, que lliure que es respira!, quantes coses se senten sota un mateix!. ... Nietzsche: Ecce homo Prefaci


Només els pensament que vénen després d'una caminada tenen valor. Nietzsche: Crepuscle dels ídols


   

Omple els buits del següent comentari fet a partir dels anteriors fragments.

Només pujant muntanyes, amb esforç i d’obstacles, es surt de la que empetiteix totes les coses. Només amb una forta musculatura es poden assolir les de les altures.