2. Són enunciats falsats?

La força de la falsació rau en l’ús de la forma lògica modus tollens; és a dir, l’argumentació en la que donat un condicional “p ® q” (si plou, aleshores agafo el paraigua), i donada la negació del conseqüent o segon “¬ q” (no agafo el paraigua), és legítim concloure la negació o falsedat de l’antecedent o primer “¬ p” (plou).

Si la teoria copernicana d'òrbites planetàries circulars és vertadera, aleshores el planeta Mart recorrerà òrbites circulars (p ® q). Observem que el planeta Mart no recorre òrbites circulars (¬ q). Conclusió: la teoria copernicana d'òrbites planetàries circulars no és vertadera (¬ p).

Aplica aquesta forma lògica en els següents casos,
indicant què és el que es pot falsar o negar.

1. Si la terra estigues quieta, aleshores el sol es mouria al voltant seu.
Veiem que el sol es mou al voltant seu.
  Conclusió: La terra no està quieta
La terra està quieta
Res falsat o negat
2. Si plou, agafo el paraigua. És ben veritat que no plou.
  Conclusió: Agafo el paraigua
No agafo el paraigua
Res falsat o negat
3. Penso, aleshores existeixo. Sovint no penso.
  Conclusió: Res falsat o negat
Existeixo
No existeixo
4. Si estudio lògica, aleshores coneixeré la formes vàlides d’argumentació.
No conec les formes vàlides d’argumentació.
  Conclusió: Estudio lògica
No estudio lògica
Res falsat o negat
5. Que l’univers sigui immutable i estàtic implica que les galàxies no es s’allunyin unes de les altres. Observem que les galàxies s’allunyen unes de les altres.
  Conclusió: Res falsat o negat
L'univers no és immutable i estàtic
L’univers és immutable i estàtic
6. Si la teoria de la relativitat és vertadera, la llum provinent d’una estrella es corbarà al passar prop d’un cos. S’ha observat que la llum provinent d’una estrella es corba al passar prop d’un cos.
  Conclusió: La teoria de la relativitat no és vertadera
La teoria de la relativitat és vertadera
Res falsat o negat