| |
|
2. El passotisme, una malaltia que dificulta la felicitat
| Tot desencantament em sembla una malaltia que determinades circumstàncies poden fer inevitable; però que no per això ha de deixar de guarir-se el més aviat possible, en comptes de considerar-la com una forma elevada de saviesa. Suposem que a un li agraden les maduixes i a un altre no; per què ha de ser superior aquest últim? No existeix prova abstracta i impersonal que les maduixes siguin bones ni que siguin dolentes. Per aquell que li agraden, són bones; per al que no li agraden, no ho són. Però aquell a qui li agraden, gaudeix d'un plaer que manca a l'altre, i en aquest aspecte la seva vida és més agradable i està millor adaptada al món en què ambdós viuen. El que és cert en aquest exemple trivial, ho és igualment en assumptes de major importància. A qui li agrada el futbol, és, |
 |
en aquest aspecte, superior al que no li interessi aquest espectacle. El que gaudeix amb la lectura és encara superior al que no llegeix, perquè les oportunitats de llegir són molt més freqüents que les de veure partits de futbol. Quantes més coses interessin a un home, majors possibilitats de felicitat té i menys exposat es troba a qualsevol accident, doncs si una li falta, pot dedicar-se immediatament a una altra. La vida és massa breu per a interessar-nos en tot, però està bé que ens interessem per tot allò que pot fer-nos passar el temps.
RUSSELL, Bertrand. La conquesta de la felicitat |
|