1. Els teus interessos, quant més amplis, millor

L’interès cap a les coses, encara que potser és menys valuós com element de la nostra felicitat quotidiana que una actitud amistosa cap als nostres coneguts, és, sens dubte, molt important. El món és ampli i els nostres poders limitats. Si tota la nostra felicitat ha de dependre exclusivament de les circumstàncies personals, és probable que demanem a la vida més del que pot donar-nos i demanar massa és el millor camí per a obtenir el menys possible. Qui pugui oblidar els seus preocupacions interessant-se sincerament en alguna cosa, per exemple, en el Concili de Trento o en la història de la vida de les estrelles, notarà que al tornar de la seva excursió a aquest món impersonal, ha adquirit un repòs i una calma que li capaciten per a afrontar de bon humor tota molèstia, i al mateix temps haurà gaudit d'una felicitat genuïna, encara que sigui temporal. El secret de la felicitat és aquest: que els teus interessos siguin el més amplis possible i que les teves reaccions cap a coses i persones interessants siguin amistoses en comptes de ser hostils.

RUSSELL, Bertrand. La conquesta de la felicitat

2. El passotisme, una malaltia que dificulta la felicitat

Tot desencantament em sembla una malaltia que determinades circumstàncies poden fer inevitable; però que no per això ha de deixar de guarir-se el més aviat possible, en comptes de considerar-la com una forma elevada de saviesa. Suposem que a un li agraden les maduixes i a un altre no; per què ha de ser superior aquest últim? No existeix prova abstracta i impersonal que les maduixes siguin bones ni que siguin dolentes. Per aquell que li agraden, són bones; per al que no li agraden, no ho són. Però aquell a qui li agraden, gaudeix d'un plaer que manca a l'altre, i en aquest aspecte la seva vida és més agradable i està millor adaptada al món en què ambdós viuen. El que és cert en aquest exemple trivial, ho és igualment en assumptes de major importància. A qui li agrada el futbol, és,

en aquest aspecte, superior al que no li interessi aquest espectacle. El que gaudeix amb la lectura és encara superior al que no llegeix, perquè les oportunitats de llegir són molt més freqüents que les de veure partits de futbol. Quantes més coses interessin a un home, majors possibilitats de felicitat té i menys exposat es troba a qualsevol accident, doncs si una li falta, pot dedicar-se immediatament a una altra. La vida és massa breu per a interessar-nos en tot, però està bé que ens interessem per tot allò que pot fer-nos passar el temps. RUSSELL, Bertrand. La conquesta de la felicitat

3. Homes i dones, què tendeixen a admirar?

Amb molta freqüència, no obstant això, una infantesa desgraciada produeix com conseqüència defectes de caràcter que motiven el fracàs posterior per a fer-se estimar. Això és més trist, probablement, respecte als homes que a les dones, perquè d'una manera general les dones tendeixen a estimar als homes pel seu caràcter, mentre que els homes tendeixen a estimar a les dones pel seu aspecte. Cal dir que en això els homes es mostren inferiors a les dones, perquè les qualitats que els homes admiren en les dones són, en conjunt, menys desitjables que les que les dones admiren en els homes. No estic, no obstant això, convençut que sigui més fàcil adquirir un bon caràcter que un bon aspecte, però és cert que les dones s'esforcen més per a ser belles que els homes per a adquirir un bon caràcter. RUSSELL, Bertrand. La conquesta de la felicitat

4. En les democràcies, cal consultar més

Freqüentment, l'amor pel poder, com a tal ultrapassa les bones intencions de portar a termetat o tal millora. Per això Lord Acton assegurava, amb tota la raó, que el poder corromp, perquè el plaer que proporciona exercir-lo creix amb l'experiència. [...] No cal dir que els sistemes democràtics són molt millors, que els sistemes totalitaris. Molt millors. Entre altrescoses, per­ que els súbdits de qualsevol d'aquests països adminis­trats per un govern democràtic disposen d'una brida i unes regnes amb les quals frenar el poder. Però crec que haurien de disposar d'alguna mena de fre d'acció més immediata que les ocasionals eleccions ge­nerals. Al món modern, on les coses estan, tan estre­tament integrades, no n'hi ha prou amb això, i hauríem de disposar d'un sistema més segur per mitjà de referèndums. És possible que els referèndums siguin fatigosos i lents, però crec que són millor solució que no pas un sistema en el que potpassar en qualsevol moment que el Govern enfonsi el país en un desastre total, sense consultar ningú.

RUSSELL, Bertrand. La meva concepció del món

5. Per una forma democràtica de govern universal

Per evitar la guerra, és indispensable l’existència d’un sol govern per a tot el planeta. Però un govern federal format per acord mutu, com la Societat de Nacions i les Nacions Unides es van constituir, ha de ser feble per força, perquè les nacions que el constitueixen sentiran, com els barons de l’Edat Mitjana ho sentien, que més val l’anarquia que la pèrdua de la independència. I de la mateixa manera que la substitució de l'anarquia per un govern d'ordre en l'Edat mitjana depenia de la victòria del poder reial així mateix la substitució de l'anarquia per l'ordre en les relacions internacionals, si arriba a produir-se, serà a través del poder superior d’algun nació o un grup de nacions. I fins que no hagi estat constituït un Govern únic d’aquesta mena no podrà començar l'evolució cap a una forma democràtica de govern internacional.

RUSSELL, Bertrand. Noves esperances per a un món que canvia