De l’assaig de 1946, L’existencialisme és un humanisme, on podem trobar-hi un esbós de les més rellevants idees existencialistes. La no existència de Déu suposa la no existència de punts de referència absoluts; en aquestes circumstàncies, cada home ha d’inventar l’home.
«L'existencialisme, al contrari, pensa que és ben incòmode que Déu no existeixi, car amb ell desapareix tota possibilitat de trobar uns valors en un cel intel·ligible; ja no hi pot haver un bé a priori, si no hi ha una consciència infinita i perfecta per pensar-lo; no hi ha escrit enlloc que el bé existeix, que cal ser honest, que no s’ha de mentir, car precisament ens trobem en un pla on només hi ha homes.
Dostojevskij va escriure: "Si Déu no existia, tot seria permès". És el punt de partida de l'existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l'home queda deseixit, car no troba ni en ell, ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. D'antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, l'existència
precedeix l'essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada i fixada; dit d'altra manera, no hi ha determinisme, l'home és lliure, l'home és llibertat. Si, a més, Déu no existeix, no troben davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Per tant, no trobem ni darrera nostre, ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l'home esta condemnat a ser lliure. Condemnat perquè no s'ha creat a si mateix, i malgrat tot, lliure, perquè una vegada llençat al món, és responsable de tot el que fa. L'existencialista ni creu en la potencia de la passió. No pensarà mai que una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l'home a determinats actes, i que, en conseqüència, és una excusa. Pensa que l'home es responsable de la seva passió. L'existencialista no pensarà tampoc que l'home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l'orientarà; car pensa que l'home desxifra el signe com li ve de gust. Pensa que l'home sense cap suport i sense cap socors, esta condemnant a cada instant a inventar de nou l'home.»
