De l’assaig de 1946, L’existencialisme és un humanisme, on podem trobar-hi un esbós de les més rellevants idees existencialistes. L’home no està pas constituït per allò que no fa, sinó només per allò concret que fa.
«El quietisme és l'actitud de la gent que diuen: els altres poden fer allò que jo no puc pas fer. La doctrina que jo presento és precisament oposada al quietisme,
ja que declara: no hi ha altra realitat que l'acció; i encara va més lluny car afegeix: l'home no és res més que el seu projecte, existeix només en la mesura que es realitza, no és altra cosa sinó el conjunt dels seus actes, res més que la seva vida. Segons el que hem dit, podem comprendre perquè la nostra doctrina fa horror a un cert nombre de gent. Car sovint només tenen una manera de suportar la pròpia misèria i és pensant: «Les circumstàncies m'eren contràries, jo valia molt més del que he sigut; cert que no he tingut un gran amor, ni una gran amistat, però és perquè no he trobat ni un home ni una dona que en fossin dignes, no he escrit llibres bons, i és perquè no he tingut el lleure per fer-los; no he tingut fills a qui dedicar-me i és perquè no he trobat l'home amb el qual hauria realitzat la meva vida. Han quedat en mi, inusades i enterament viables una colla de disposicions, d'inclinacions, de possibilitats que em donen un valor que no es pot pas inferir de la simple sèrie dels meus actes». I en canvi, per a l'existencialista no hi ha altre amor que aquell que construïm, i no hi ha possibilitat d'amor sinó el que es manifesta en un amor.»
