| |
|
La família de Wittgenstein formava part de l’alta burgesia austríaca; el seu pare, un generós mecenes de les arts, havia fet de la seva casa un palau cultural. Músics com Johannes Brahms o Gustav Mahler la visitaven sovint; fins i tot, Pau Casals hi tocà el seu violoncel. Hi abundaven pintures d’innovadors com Gustav Klimt i Oskar Kokoschka; el 1905, Klimt feu un retrat de Margarete, germana de Ludwig.
Viena era, en la infància i adolescència de Wittgenstein, un món de gran efervescència cultural. L’innovador Schönberg desenvolupava una música atonal; Klimt havia inaugurat el Jugendstil; Adolf Loos, introduí un estil arquitectònic funcional i minimalista; Freud, publicà el 1900 la Interpretació dels somnis; i Karl Kraus i Otto Weininger era escriptors les obres dels quals Ludwig Wittgenstein admirava.
Ludwig, ja de petit i anunciant no només el nen prodigi sinó també el futur adult torturat per l’afany de comportament excel·lent, es preguntava: “per què hauria de dir la veritat si em pot ser beneficiós dir una mentida?” A aquesta pregunta, i al seu afany ètic per millorar el món, contestava amb paraules de Karl Kraus: «Simplement, millora’t tu mateix.» |
 |
Wittgenstein, adolescent |
|
