Codi de Hammurabi, un primer pas
 
Codi de Hammurabi, un primer pas
 
Hammurabi, rei de Babilònia al segle divuitè abans de Crist, promulgà un conjunt de lleis (282 articles) que fou esculpit en esteles de pedra i repartides per les capitals del seu imperi.
Escriure les lleis és un primer pas vers la millora social: per una banda, els jutges tenen una base a partir de la qual jutjar tot evitant arbitrarietat, per altra, s'evita més injustícia i venjança ja que els malfactors són jutjats i castigats per la societat, no per la víctima o la seva família.
En el codi no es tipifiquen els delictes sinó que es senyalen casos i es diu què s'hauria de fer: "si ha passat això, es farà això altre". Les qüestions concretes sobre les que es legisla són: la propietat i l'herència, el matrimoni i la família, els danys físics i els assassinats, tractament dels esclaus,...

Llegeix atentament els articles del codi i després omple buits del text que els comenta.


Art. 196. Si un senyor ha rebentat l’ull d’altre senyor, se li rebentarà el seu.

Art. 197. Si un senyor ha trencat l’os d’altre senyor, se li trencarà el seu os.

Art. 198. Si ha trencat l’os d’un plebeu pesarà (pagarà) una mina de plata (500 g).

Art. 199. Si ha rebentat l’ull de l’esclau d’un particular o ha trencat l’os d’un esclau d’un particular, pesarà (pagarà a l’amo) la meitat del seu preu (preu de l’esclau).

El principis que inspiren el codi de Hammurabi són el manteniment de l’ordre social i la justícia, no la ni la llibertat. Com en els primers llibres de la Bíblia, defensa la llei del talió, una llei molt primitiva que imposa aplicar al transgressor el que ell mateix havia fet al transgredit. Però la ofensa feta a un no rep un càstig proporcional, és a dir, no s’aplica la llei del . En aquesta societat és molt diferent ser senyor, ser o ser esclau.