2.1 Del grup a l'individu Durant mil·lenis els humans hem viscut formant petits grups o col·lectivitats ben propers a la naturalesa i amb reduïda organització política. És amb l'aparició de les ciutats quan es dóna un tomb i, segons els testimonis arqueològics disponibles, és en les ciutats on sorgeix la necessitat de regular la vida social.
L'aparició del Cristianisme i la seva consolidació
ha marcat profundament el pensament i la manera de viure. El missatge
evangèlic anuncia que tots els humans són
germans i formen una comunitat essent tots iguals
davant Déu; a més, anuncia que els menys considerats socialment
són els preferits de Déu. Un missatge molt elevat sovint
en oposició a les mateixes institucions eclesiàstiques i
a la vida quotidiana de força cristians. Al llarg del mil·leni
medieval, les tres religions monoteistes, el judaisme,
el cristianisme i l'islam, marcaven les pautes sobre
com els humans s'havien d'entendre o com no, sobre què era convenient
i què era perjudicial. |
a. Fes-ho tu: Robinson, l'individu aïllat
b. Fes-ho tu: Un missatge revolucionari
c. Fes-ho tu: Insociable sociabilitat
|
2.2 La necessitat de pactar La vida se'ns fa insostenible sense pactar
i mantenir els acords. Després del Renaixement i de l'afirmació
del jo, els pensadors moderns prenen consciència de la necessitat
d'un pacte i imaginen que és a partir d'aquest com els humans haurien
començat a organitzar-se. Aquest, imaginari pacte o contracte,
anomenat contracte social, hauria permès
evolucionar i progressar a les societats en el reconeixement dels drets
dels individus. Al mateix temps, va ser la llavor que ha originat les
diferents formes d'Estat, superant la situació prèvia d'estat
de naturalesa. Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau són
les primers en afirmar que el poder i l'Estat
són el resultat inevitable d'un pacte. Thomas Hobbes considera que els humans són dolents
per naturalesa i és la societat i el poder, amb el pacte, el
que els civilitza; com si defenses que només
la mà dura fa funcionar les societats i les
persones. Per altra banda, Jean-Jacques Rousseau, considera
que els humans són bons per naturalesa, com
"bons salvatges" dels quals te'n pots refiar; però la
societat obliga a unes aparences que són com una
màscara. També per Rousseau el pacte social és
el que permet protegir les persones i conservar la
llibertat civil; això és possible amb la sobirania de la
voluntat general, aquella que cerca l'interès
comú. |
d. Fes-ho tu: Estat de natura, abans del pacte
e. Fes-ho tu: El pacte i els seus problemes
|
2.3 La reinterpretació del pacte, avui Les teories basades en un pacte o contracte social han estat revitalitzades i reinterpretades al segle XX pel filòsof nord-americà John Rawls. Sota quines condicions els integrants o components d'una societat moderna poden arribar a un acord o pacte respecte a la seva organització social i política? Com una societat pot arribar a un ordre just? Segons Rawls, allò que caracteritza i defineix a la justícia és la imparcialitat o l'equitat. Una societat serà justa, és a dir, serà una societat ben ordenada si els seus individus són capaços, a partir d'una situació d'igualtat inicial, de posar-se d'acord i de decidir imparcialment. Aquesta situació d'igualtat inicial, és una situació imaginària d'imparcialitat, una situació en la qual no existeixen diferències fonamentals que obstaculitzin una decisió desinteressada i neutra. Els integrants d'aquesta 'original position' es trobaran coberts per un vel d'ignorància (recordem que la justícia ve representada amb ulls embenats com a garantia d'imparcialitat). Aquest vel d'ignorància significa que els integrants desconeixen tots aquells aspectes i contingències de la seva existència que, sens dubte, els portarien a actuar interessadament. Ignoren el seu status social, fortuna i intel·ligència; fins i tot sexe i generació a la que pertanyen; desconeixen també quina serà la seva riquesa i quines seran les seves concepcions del bé. Coneixen només quelcom tan imprecís com els "fets generals de la natura humana", és a dir, les bases elementals de l'organització social i de la psicologia humana. En tal situació, els individus prendran una decisió racional i arribaran a un acord, a entendre's, sobre el tipus de societat en la qual volen viure. |
f. Fes-ho tu: Pactant, vel d'igonorància
|