3.1 La recerca de la personalitat Tots tenim una imatge de nosaltres mateixos en la que quasi bé
sempre sortim molt afavorits; però, tal com ens veiem nosaltres
és com ens veuen els altres? Som com ens pensem que som
o com diuen els altres que som? Ens mesurem segons el que diuen els altres. Certament, el que els altres afirmen de nosaltres ens serveix per mesurar-nos i crear la nostra pròpia imatge. Però també hi ha una mesura personal i també hi ha models als que tendim a acostar-nos-hi: el model del bon amic, el del bon estudiant, el del bon fill, el del bon jugador. Conèixer-se un mateix és una molt antiga preocupació. Ja els grecs havien escrit a l'entrada de l'important temple d'Apol·lo, a Delfos: Coneix-te tu mateix. Conèixer-se un mateix és un procés; no una meta, i està orientat a descobrir dins de nosaltres mateixos quines són les potencialitats que ens fan ser únics, així com descobrir les trampes en les que caiem quan interactuem amb els altres, trampes com creure que decidim nosaltres quan és la pressió social (amics, publicitat,...) els que ens guia i ens fa decidir. Sóc un noi o sóc una noia: això no ho he decidit jo, la natura ho ha fet per mi; podem dir que no depèn de mi sinó que estic determinat. Puc tenyir-me els cabells, menjar ben desordenadament, canviar la meva imatge: això sí que depèn de mi. Així, el meu jo, la meva identitat està feta d'aspectes que no depenen de mi i d'aspectes que sí depenen de mi. Tots junts conformen la meva personalitat. He rebut part de la meva personalitat, sóc nerviós o tranquil, introvertit o simpàtic, alt o baix; però, per altra banda, aprenc i em vaig fent més sociable, més optimista, no responc violentament a les provocacions, en altres paraules, modelo el meu caràcter, perfilo les meves qualitats, canvio la meva manera de comportar-me. Puc decidir què vull fer amb la meva vida, puc escollir un projecte de futur. Es sol dir, molt bàsicament, que la personalitat està integrada pels trets de temperament i els trets de caràcter. Si la personalitat és la meva fisonomia total o conjunt de faccions, sempre desenvolupant-se, incorporant tots els factors que intervenen en mi i en la meva relació amb els altres, el temperament seria la meva fisonomia psicofísica innata o heretada, i el caràcter seria la meva fisonomia psíquica habitual adquirida. Per tant, en la configuració de la meva personalitat hi ha aspectes que em vénen donats que no puc canviar, principalment tot allò determinat pel meu codi genètic; però hi ha aspectes que jo he anat adquirint, que he après i he fet ben meus i que, en certa manera, jo he elegit. Fins i tot, depèn de mi com assumeixo i com accepto o no tots els aspectes genètics que no depenen de mi; ara bé, quant a tot allò que sí depèn de mi i que possibilita que jo "em vagi fent", en tinc tota la responsabilitat. |
a. Fes-ho tu: Nivells d'autoconeixement
b. Fes-ho tu: Personalitat, temperament i caràcter
c. Fes-ho tu: Emotivitat, activitat i secundarietat
d. Fes-ho tu: Vuit tipus de caràcter
|
3.2 Som subjectes: protagonistes i subjectats Tots coneixem la paraula "subjecte"; es diu que cada un de nosaltres és un subjecte, un jo amb la seva pròpia identitat. Fixem-nos, però, que aquesta paraula té significats diferents. Ser subjecte significa ser un jo protagonista, l'actor principal de la meva vida: jo vull..., jo desitjo..., jo faig...; com el subjecte gramatical d'una oració a qui se li atribueix tot. Però ser subjecte significa, també, estar subjectat o lligat, estar collat o estacat a pluralitat de factors o condicionants: estic vinculat al meu sexe, a la meva llengua materna, a la meva família. Quins factors o ingredients defineixen tot ésser humà, donant-li protagonisme i subjectant-lo a la vegada? a) Ingredients físics i biològics Certament el nostre cos està format per milions d'àtoms (física) que s'organitzen en milions de molècules (química) i aquests en milions de cèl·lules (biologia); si aquests elements no funcionen bé, tot el nostre organisme se'n ressent: estem malalts. Ara bé, cadascun de nosaltres és més que la suma de tots aquests components; si un expert els coneixes a la perfecció, encara li mancaria molt per conèixer la nostra identitat. b) Ingredients psicològics Així, doncs, la nostra fórmula és ara: EH = f (FB, PSI), recordant sempre que la variable PSI té molt de pes per la diversitat d'aspectes que incorpora. Però si un expert coneixes a la perfecció tots aquests elements en nosaltres, encara li mancaria molt per conèixer la nostra identitat. c) Ingredients socioculturals Millorem la nostra fórmula expressant: EH = f (FB, PSI, SC); ara bé un expert sociòleg que conegués el pes en mi dels elements psicològics i dels elements socioculturals, sabria molt de mi, però encara se li escaparia molt de la meva identitat. d) Ingredient personal: concepció personal del
món Aquesta quarta variable incorpora, partint de tot el que he après
i fet meu, la personal visió de la realitat i dels altres,
incorpora les meves opcions religioses, el sentit que dono jo a
la meva vida. Incorpora la personal visió del bé i del mal,
del bo i del dolent, del més valuós i del poc valuós,
és a dir, les meves conviccions ètiques i morals.
Tot junt va configurant i construint la pròpia consciència.
e) Ingredient llibertat? |
d. Fes-ho tu: Quin ingredient pesa més?
e. Fes-ho tu: Només condicionats o determinats? Un determinòmetre
f. Fes-ho tu: Piràmide o jerarquia de necessitats humanes. Maslow
|