5.1 La Declaració. Presentació

La Declaraciˇ Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada el 10 de desembre de 1948 inclou un PreÓmbul i 30 Articles. En el PreÓmbul es presenten els principis bÓsics sobre els que es fonamenten els 30 Articles; sˇn les consideracions que inspiren el conjunt de l'articulat i li donen forša.

5.1.1 El Prèambul

El Preàmbul enuncia set consideracions prèvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de la dignitat de tot membre de la família humana està a la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats. Es considera essencial protegir les persones amb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre els països, afavorir el progrés social, instaurar millors condicions de vida.

El conjunt de la declaració expressa un ideal comú de la comunitat de nacions, un ideal moral mínim i compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal comú que és inalienable, que és universal, que és innegociable.


Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

5.1.2 Els 30 Articles

Els 30 Articles de la Declaració contenen una proclamació de principis i de drets. Uns drets es presenten com a fonamentals o personals: com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat. Uns altres són drets civils i polítics: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat d'associació. Altres són drets econòmics, socials i culturals: com el dret a formar família o a l'habitatge o com el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educació.

Els 30 Articles es poden enunciar, d'una manera només indicativa, de la següent manera:

Indicació sobre cada un dels 30 Articles

1. Tots els éssers humans naixem lliures i iguals
2. Tothom té dret a aquests drets
3. Dret a la vida
4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud
5. Ningú no serà sotmès a tortura
6. Tot ésser humà té dret a una personalitat jurídica
7. Tots som iguals davant la llei
8. Tothom té dret a defensar-se davant els tribunals
9. Ningú no podrà ser detingut arbitràriament ni desterrat
10. Dret a un judici just
11. Dret a la presumpció d'innocència
12. Dret a la intimitat
13. Dret a la llibertat de moviment
14. Dret d'asil
15. Dret a la nacionalitat
16. Dret al matrimoni
17. Dret a la propietat
18. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió
19. Dret a la llibertat d'expressió
20. Dret a la llibertat de reunió
21. Dret a la democràcia
22. Dret a la seguretat social.
23. Dret al treball
24. Dret a l'oci
25. Dret a un nivell de vida adient
26. Dret a l'educació
27. Dret a la cultura
28. Dret a l'ordre social
29. Dret a les llibertats i al respecte de la comunitat
30. Dret a que aquests drets no siguin suprimits en cap circumstància

Text complet:

Els drets humans no s'acaben amb la Declaraciˇ de 1948. El redactat d'aquesta no s'ha modificat, per˛ en anys posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; aixÝ, s'han reconegut els drets dels infants, el dret a no discriminaciˇ de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.


   

a. Fes-ho tu: Considerant . . .

En el Preàmbul de la Declaració es presenten set "considerants" en els quals es base el conjunt dels trenta articles. Analitzem-ne expressions.



   

5.2 Diferents tipus o generacions de drets

5.2.1 Drets personals o fonamentals

El dret a la vida, proclamat en l'article 3 de la Declaració, és un dret fonamental sense el qual els altres drets ja no tenen sentit o deixen d'existir; es denuncia qualsevol atemptat contra la vida sigui per part d'un individu, sigui per part de l'estat o d'un grup reivindicatiu. La vida és un valor absolut que no es pot subordinat a interessos diversos.

Que tots naixem lliures vol dir que ningú ens pot sotmetre, que tenim la capacitat d'autodeterminar-nos voluntàriament, que podem actuar com vulguem; però que som lliures pel fet d'estar dotats de raó i consciència. I és la convivència amb els altres el que posa límits a la nostra llibertat. Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Que tots som iguals en dignitat, què vol dir? La dignitat és la qualitat que tenen totes les persones i que les fa valuoses, importants i respectables pel fet de ser persones, amb independència de la seva riquesa, cultura, religió o sexe. La dignitat no es suposa; es té i és un valor irrenunciable propi de tot ésser humà.

I és també fonamental el dreta a la seguretat sense la qual queda malmesa o impossibilitada la vida de la persona. Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

5.2.2 Drets civils i polítics

Més enllà dels drets fonamentals, però pressuposant-los, els drets civils i polítics. Uns drets i llibertats que garanteixen la seguretat jurídica, reconeixen el dret de circular lliurament, la de pensament, la d'opinió i la de participar en el govern del país. Són uns drets que estableixen límits a l'actuació de l'estat o de la comunitat en relació a les persones.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
  Article 21
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

El dret a la llibertat d'opinió vol dir que tu pots dir el que tu consideris, que ningú et pot reprimir les teves opinions ni la seva exposició en públic o per escrit, ara bé no faltant al altres, no difamant o sense aixecar falsos testimonis, és a dir, no atemptant contra la fama o el bon nom o la dignitat d'altres. Tothom mereix un respecte i la llibertat d'opinió no et dona dret a faltar a aquest respecte.

5.2.3 Drets econòmics, socials i culturals

En els llargs debats d'elaboració de la Declaració, els països que formaven part del bloc occidental defensaven, preferentment, els drets civils i polítics, drets que han estat considerats de primera generació. Per altra banda, els moviments d'esquerres i el bloc comunista van forçar la proclamació de drets econòmics i socials, drets que han estat considerats de segona generació.

Formen parts del grups de drets socials, econòmics i culturals el dret al treball, a un salari igual per igual treball, el dret a una limitació raonada de la jornada de treball, dret a un nivell de vida que asseguri la salut, el dret a l'educació.


El dret a l'educació vol dir dret a no ser ignorant, dret i gairebé obligació a desenvolupar les nostres capacitats, a desenvolupar-nos com a persones intel·ligents. A abandonar l'analfabetisme i tota la foscor de supersticions i prejudicis i enganyifes, fruits de la ignorància, que durant molt de temps han explotat a la gent i les han mantingut en aquesta situació de infracultura, com encara es manté a algunes noies i dones en alguns països prohibint-los l'accés al coneixement i a l'educació, vol dir dret a saber i poder escollir el que un vol ser, el que un vol llegir, el que un vol escoltar i el que un vol veure, en fi, dret a ser un mateix i poder desenvolupar totes les seves potencialitats.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

   

b. Fes-ho tu: Quins drets, no?

En algunes actituds es mostra una manca de respecte per determinats drets expressants en articles de la Declaració. Quins drets, no?

c. Fes-ho tu:Drets CP o drets ESC?

Es parla de drets civils i polítics per una banda. I de drets econòmics, socials i culturals per altra. Els saps distingir bé?

d. Fes-ho tu: Pactes posteriors a la Declaració

La Declaració va constituirun primer pas; en dates posteriors s'han anat formalitzant pactes o tractats que concreten o amplien els drets. Quins són?