7.1 Democràcia, diferents constituents

Repassem el llibre d'història que repassem, sempre trobarem el mateix, que la democràcia és una excepció, no la norma, en els mil·lennis de vida humana. D'entrada, durant segles i segles els humans han viscut sense formar una societat políticament organitzada i quan s'ha començat a viure formant un estat, el kratos, és a dir, el govern no l'ha exercit el demos, és a dir, el poble sinó uns pocs: una família, un líder, un grup,... però no el poble.

Avui, sense una organització política de la societat, és a dir, sense un estat, segurament la convivència seria insostenible i la violència dominaria les relacions humanes. Precisament pensadors moderns que van sofrir violència en les seves societats són els qui van teoritzar afirmant que l'estat és conseqüència d'un pacte o contracte entre els individus d'una societat amb l'objectiu de fer la vida més sostenible o millor, i la forma d'estat que surt d'aquest pacte s'apropa a la democràcia, sigui representativa o sigui directa. Tant en un cas com en l'altre, el vot o sufragi és un element clau; en les representatives elegim unes persones que ens representen; en les directes, la participació és més freqüent i més intensa. Les democràcies més habituals són les representatives i, en aquestes, els partits polítics tenen una funció destacada.

Però aquests pensadors moderns que van començar a teoritzar sobre l'estat democràtic també van advertir dels riscos del poder, considerant que tot home que posseeix poder sent la inclinació d'abusar-ne. Per evitar abusos dels qui l'exerceixen sorgí un eficient mecanisme: la. idea de la separació de poders. Així, una part de l'estat es limita a dictar lleis: el poder legislatiu; una altra part serà la responsable d'aplicar o executar les lleis: el poder executiu; i una tercera part avaluarà si el poder executiu ha fet el que havia de fer: el poder judicial.

Quins són, doncs, els components que constitueixen un Estat democràtic?

a) El sufragi universal. Totes les persones, com a individus d'una societat que pacta, disposen del poder del vot. El poder prové del poble; en les democràcies, sobirania popular.
b) Una Constitució. Una Constitució que és expressió del pacte o acords que s'han assolit entre tots i que tots accepten.
c) La separació de poders. Separació de poders amb l'objectiu de que el poder controli el mateix poder.
d) Respecte a les llibertats individuals i respecte a les minories, evitant la dictadura de les majories.
e) Sistema de partits. Els partits que representen les diferents opcions o tendències d'una determinada societat.

Aquests components no es donen en la mateixa gradació o nivells en les diverses democràcies actuals. Així, en unes s'ha pactat recórrer sovint i per moltes qüestions al vot o sufragi mentre que en altres nomes cada cert temps per elegir representats. Per altra banda, els totalitarismes presents en el segle XX no respectaven cap o quasi cap d'aquests components: així, per exemple, sense sistema de partits sinó partit únic i un cap amb poder absolut, sense separació de poders, sense sufragi universal.

La democràcia no és només un mètode per a prendre decisions. És això i molt més. La democràcia és un conjunt de principis que, justament, fonamenten l'ús del mètode per a prendre decisions. Principis com els de la dignitat personal, l'autonomia de l'individu, el respecte a les minories, etc., tots ells participen de la convicció que la capacitat racional està igualment en tots els éssers humans.

Però ja des del seu inici la democràcia era conscient de les seves debilitats. En la democràcia grega. un model assembleari i molt participatiu, sempre estava present el risc a la demagògia. La democràcia d'avui també comporta perills i riscos. Així, pot ser que la "voluntat del poble" sigui només la voluntat de la part més activa i interessada del poble o bé de la part que té més accés als mitjans de comunicació. Un altre risc és el de la indiferència o desinterès de part del poble; a vegades es dóna que bona part del poble es desentén i no participa, deixant la política en mans d'uns professionals. Els grecs anomenaven idiotés, paraula que significa "persona aïllada manipulada pels altres", a aquells que passaven de la política.


   

a. Fes-ho tu: Poder i autoritat, el mateix?

Poder i autoritat no són sinònims. Tenir autoritat és superior a tenir poder; els que tenen poder aspiren a tenir autoritat

b. Fes-ho tu: El natural, que manin uns; no tots

Malgrat els humans som diferents en pluralitat d'aspectes, els grecs, inventors de la democràcia, van pensar que les similituds pesen més

c. Fes-ho tu: Separació de poders

El poder ha de limitar i controlar el poder: el legislatiu redacta les lleis, l'executiu les aplica i el judicial en controla l'aplicació


   

7.2 Models de democràcia

La democràcia no és una organització política rígida i ja acabada; és més aviat una organització que a partir d'uns principis o components bàsics admet diferents models amb possibilitat o necessitat de canvis i millores

7.2.1 Model republicà o model monàrquic

Durant segles les monarquies europees eren majoritàriament monarquies absolutes i els individus que les integraven eren súbdits, no ciutadans. Avui, totes les monarquies europees són monarquies parlamentàries, és a dir, democràtiques, i en elles el rei o reina regna però no governa: el kratos pertany als ciutadans. Aquest és el cas d'Espanya, que tal com diu la Constitució en el seu article primer, és una monarquia parlamentària. Constitución española
Artículo 1.1. España se constituye en Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.

França, per altra banda, és una democràcia inspirada en el model republicà. En l'actual Cinquena República, el president és elegit directament i no només representa l'Estat nació (cosa que també fan els reis) sinó que a més exerceix el poder executiu; és una república presidencialista. Però, diferentment, Alemanya, que també es regeix per un model republicà, el president representa l'Estat però no té el poder executiu.

Així, doncs, ser monarquia o ser república no és la característica més específica d'un Estat democràtic: hi ha monarquies i repúbliques democràtiques, i hi ha monarquies i repúbliques no democràtiques.

7.2.2 Model centralitzat, federal o autonòmic

La República Francesa és unitària, molt centralitzada; el govern central exerceix quasi tot el poder i les diferents regions tenen escasses capacitats de decisió. Es considera que només amb un fort poder públic central es pot garantir la igualtat entre tots els ciutadans; amb aquest règim és totalment fora de lloc que un departament legisli, per exemple en l'àmbit de l'educació, amb normes diferenciades de la resta.

Els Estats Units d'Amèrica estan en un pol oposat: és una República Federal i cada un dels Estats disposa d'un bon conjunt de lleis pròpies. Hi ha lleis federals que afecten a tots els estats i lleis pròpies o específiques dels diferents estats.

Espanya, monarquia parlamentària, està constituïda en una forma intermèdia entre l'estat centralitzat i l'estat federal: respon a un model autonòmic. L'article 2 de la Constitució, després de remarcar "la indisoluble unidad de la Nación española", reconeix i garanteix "el derecho a la autonomia de las nacionalidades y regiones".
 Constitución española
Artículo 2. La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española; patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Artículo 137. El Estado se organiza territorialmente en municipios, en provincias y en las Comunidades Autónomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses.

7.2.3 Nivells diferents de participació i decisió

La democràcia grega era una democràcia assembleària i directe, un model que avui potser és inviable per causa de la magnitud i complexitat dels estats moderns.
En els estats moderns democràtics predomina una democràcia representativa; en ella es vota uns partits o unes persones que representen tota la ciutadania i que assumeixen la responsabilitat de la presa de decisions Constitución española
Artículo 48. Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural.

Ara bé, dins d'aquest model de democràcia varia força la possibilitat de participació dels ciutadans: en unes queda restringida a l'elecció dels representants cada quatre o cinc anys, per tant, participació ben escassa; en altres, no es voten partits sinó persones concretes, fins i tot persones de diferents partits (el que es coneix com llistes obertes); en unes es vota el parlament i, independentment, el president de l'estat; hi ha democràcies en les que sovint es consulta als ciutadans en forma de referèndum en altres aquestes consultes són ben rares.

7.2.4 Estat de dret i Estat social de dret

Les democràcies són Estats de dret, és a dir, estats en els que el poder està legitimat per la llei pactada i que emergeix de la voluntat popular. En els Estats de dret, a diferència dels Estats absoluts o totalitaris, es compleixen els requisits de sufragi universal, de constitució, de separació de poders, de respecte a llibertat i minories, de sistema de partits.

En l'Estat social de dret es va més enllà d'aquests requisits; en aquests, l'estat assumeix la tasca de promoure la justícia social, tot reduint les desigualtats i tot potenciant el benestar dels seus ciutadans. Constitución española
Artículo 40. 1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizarán una política orientada al pleno empleo.

Així, en un Estat social de dret es mantindrà una seguretat social sanitària, una educació pública, una assegurança en situacions d'atur laboral, una ajuda per a l'habitatge, etc. Són unes funcions que configuren el que s'anomena Estat del benestar. Ara bé, cal no oblidar que aquests beneficis només són possibles si els ciutadans paguen els seus corresponents impostos, uns recursos que l'Estat gestiona per aconseguir certa justícia social.


   

d. Fes-ho tu: La Constitució espanyola

La Constitució estableix que Espanya és una monarquia parlamentària, organitzada en autonomies, formant un Estat social de dret.

e. Fes-ho tu: Fent camí vers la democràcia...

El camí vers la democràcia sempre ha estat lent i difícil; a vegades s'ha retrocedit. Aquestes són algunes fites històriques


   

7.3 Reptes democràtics? Millores democràtiques?

Les democràcies occidentals han respost a unes necessitats socials i polítiques; però en el segle XXI i amb els grans canvis que s'estan produint, es presenten nous reptes. Si les democràcies no volen perdre intensitat o devaluar-se, caldrà millorar les seves institucions.

a) Una democràcia més participativa, no només representativa
Sempre preocupa el percentatge d'abstenció que es produeix en unes eleccions; si l'abstenció és molt alta, els resultats perden credibilitat i s'ha d'analitzar-ne les causes. Una d'aquestes és el no compliment dels programes que els partits proposen o la manca de control de les activitats dels partits que representen els ciutadans. Sembla que amb més possibilitat de participació, d'una participació efectiva, es reduirien les causes que produeixen desinterès o dèficit democràtic.

És innegable que les noves tecnologies permeten, en les democràcies occidentals, incrementar la participació ciutadana. Gràcies a internet, avui és possible un debat públic i una participació directe en pluralitat d'àmbits de la vida política.

b) Poder econòmic per davant del poder polític?
Avui, més que mai, el poder s'ha diversificat. Més enllà del poder polític hi ha el poder econòmic i també el poder mediàtic. Amb el procés de globalització el poder econòmic ha incrementat les seves possibilitats tot perdent terreny el poder polític. Dit d'altra manera, els estats perden poder davant les multinacionals, cosa que comporta una pèrdua de pes de les decisions democràtiques; així, els interessos privats, el mercat amb el seu objectiu incrementar el benefici, s'imposa. En unes circumstàncies com aquetes no es va cap a un món més just sinó que s'accentuen les desigualtats.

Un dels reptes de les actuals democràcies, si aquestes volen subsistir, es trobar les vies per arribar a formes democràtiques superestatals amb poder de control dels poders econòmics.

c) Poder mediàtic per davant del poder polític?
Els mitjans de comunicació són uns creadors d'estats d'opinió pública; en certa manera són educadors d'una societat tot mostrant preferències per uns valors o per uns altres. La responsabilitat del poder mediàtic és alta, i és un poder creixent. Els ciutadans i les institucions democràtiques han de donar total autonomia a aquest poder? Si no es vol que la democràcia es devaluï, un repte és impregnar de democràcia el poder mediàtic o que aquest poder estigui supervisat per les institucions democràtiques.

El poder mediątic no ha de confondre

d) Globalitzar la democràcia?
L'Estat per si sol no pot resoldre els problemes d'una societat, tampoc és garantia dels interessos generals. Es sol dir que l'Estat-nació s'ha fet "massa petit per als grans problemes i massa gran pels petits problemes". Així, urgeixen institucions que atenguin els grans problemes i institucions que atenguin els petits problemes. A problemes globals no determinats per fronteres, com ara la capacitat d'intervenció financera d'alguns grups econòmics o com ara la criminalitat organitzada, cal aplicar solucions globals.

En aquest context de limitacions dels estats emergeix el que s'anomena Societat civil i que realitza tasques d'interès social; destaquem en aquest àmbit les Organitzacions No Governamentals, tant nacionals com internacionals.