4. Desig versus |
Així com tants rius i tanta pluja que es precipita no canvien ni atenuen la salabror del mar, de la mateixa manera l'ímpetu de les adversitats no doblega l'ànim del fort. |
Suprimeix totalment el desig: si desitges, en efecte, una de les coses que no depenen de nosaltres, seràs necessàriament dissortat. |
el viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molt anys, que siguis vell quan fondegis la illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí sense esperar que el doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobre, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el què volen dir les Ítaques. |
Ítaca, pobra? El filòsof alemany Ernst Bloch, en el seu llibre El principi esperança, defensa que l'impuls més important de l'home no és pas, com diu Freud, la sexualitat, sinó que per sota d'aquesta encara hi ha un mòbil més bàsic i fonamental: l'esperança. L'esperança és el motor de l'activitat humana: porta a iniciar camins, a anar sempre més enllà, a evitar enquistar-nos i aturar-nos. L'esperança permet mirar amunt i somniar, permet els somnis racionals dels desperts, permet els somnis i els desitjos utòpics. ¿Què et sembla, el desnivell o decalatge entre el desig i la seva realització pot ser explicat per l'acció d'aquesta esperança, tan pròpia de l'ésser humà, que ens porta constantment a idealitzar la cosa o persona desitjada? Breument: ¿és l'esperança el que fa inevitable trobar Ítaca pobra? |
Debat Obert Pots llegir reflexions d'altres sobre el tema i posar-hi la teva. |