Gilgamesh: filosofia de la vida

3. La més antiga reflexió sobre la condició humana

És costum datar l'inici de la Filosofia just al segle VI abans de Crist, a Grècia. Però són molts els testimonis que relativitzen aquesta data. Força segles abans d'aquest inici oficial, a Mesopotàmia, s'escrigué El Poema de Gilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El Poema té una doble rellevància. Per una banda, inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d'escriptura, escriptura cuneïforme, més antics del món. Per altra banda, és una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què són i com han de viure els humans.

Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d'Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d'aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mort. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: l'home no pot escapar a la mort. A Gilgamesh, alternativament, se li ofereix una ben humana possibilitat de vida.

Vegem alguns dels més notables passatges del Poema:

Passatge A:: Malgrat la caducitat i inestabilitat de la vida i de les gestes dels humans, Gilgamesh, sadoll d'energia, vol conquerir fama i glòria: matar el ferotge Huwawa. L'heroi, encarnació del bé, lluita contra el monstre, encarnació del mal; com el drac i sant Jordi, però avant la lettre.
Passatge B:: Enkidu ha mort: la seva insolència l'ha condemnat. Ha matat el terrorífic brau celest, però, ple d'orgull i glòria, ha menyspreat les mirades suplicants de la deessa Istar; els déus no accepten aquest comportament.
La mort de l'amic crea dubtes i inquietuds a Gilgamesh. A partir d'ara, ja no cercarà més la glòria sinó, desesperadament, la immortalitat.
Passatge C:: Potser els moments més brillants del Poema es troben en la Tauleta X on s'explica que la tavernera Siduri, tot acullint a Gilgamesh en la seva persecusió de la immortalitat, vol convencre'l de l'absurditat de l'afany d'immortalitat i, com alternativa, li proposa la seva filosofia de la vida: viu el moment present, el carpe diem d'Horaci.
Passatge D:: Després d'infinites vicissituds, Gilgamesh arriba al fons del mar just al lloc on hi creix la planta de la joventut. L'agafa, surt de l'aigua i mentre es prepara per assaborir-la, una serp se li acosta, arrabassa la planta, se la menja i, tot seguit, muda la seva pell i rejoveneix.
Desenganyat, renuncia als seus somnis d'immortalitat i accepta la realitat de la mort. Serenament, mostra la única cosa de la que finalment pot estar orgullòs, la sòlida muralla d'Uruk, la seva ciutat.

Des dels dies antics no hi ha res permanent. Els que dormen i els morts, ¡com s'assemblen! Quan arriba la mort, qui podrà distingir a l'esclau del senyor? Els déus decideixen sobre nostra vida i nostra mort, però no revelen el dia de nostra mort.

Tauleta X, columna 6

Adaptació a partir de:
MOSTERÍN Historia de la Filosofia Madrid, Alianza, 1983;
Poema de Gilgamesh estudi i traducció de F. LARA, Madrid, Tecnos, 1988

Singla la teva nau . . .

	El Poema de Gilgamesh i el sentit de la vida. Si en vols saber més sobre ambdós, navega cap una pàgina que és just una ampliació del que FilòPolis t'ha ofert. Exploring Ancient World Cultures: http://eawc.evansville.edu/essays/brown.htm
	Els mites sumeris i acadis de Gilgamesh. Una selecció de fragments de diferents relats en els que Gilgamesh és la figura central. http://emf.net/~humanist/ROOTM1_sum.html
	Gilgamesh, el rei. Una breu descripció del nostre heroi junt amb reproduccions escultòriques. http://laplaza.taos.nm.us/~gaspard/myth3/myth.html