4. Les roselles són vermelles o ultraviolades? |
Les roselles florides que el vent no para de gronxar en un camp ufanós, són vermelles o ultraviolades? Indiscutiblement i evidentment, per als homes són vermelles: les veiem vermelles. Però per una abella que en aquest ufanós camp cerca el seu pol·len, serien també vermelles? La resposta que els humans podem donar a aquesta pregunta és negativa: per a les abelles aquestes roselles no serien vermelles sinó ultraviolades. Els humans veiem les roselles vermelles; les abelles, ultraviolades. Però com són les roselles en realitat? Els humans, amb les nostres refinades eines, podem veure o captar d'alguna manera el món real? Tots els animals vivim en el mateix món real, en el mateix muntatge d'àtoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i electromagnètics, etc. Però aquest món real no és visible, ni captable, ni intuible, ni experimentable, ni perceptible per cap animal. Cada espècie animal ha desenvolupat receptors que capten certs trets del món real, precisament aquells trets la captació dels quals es rellevant per a la supervivència i reproducció d'aquests animals. (Extret de MOSTERÍN Grandes temas de la Filosofia actual). En el món real no hi ha colors, sinó només absorció i reflex de fotons de molt diversa freqüència: els humans capten els fotons de freqüència corresponent al vermell però no capten els fotons de freqüència corresponent a l'ultraviolat. |
Els pensadors racionalistes, pensem en Descartes (1596-1650), insistien en tot allò que aporta el subjecte, en els a priori del subjecte: els elements innats. Per a ells, els coneixements més segurs eren els que provenien del meu jo racional. Per altra banda, els pensadors empiristes -pensen en Hume (Escòcia, 1711-1776)- insistien en la força dels fets pelats: només es fiable aquella idea que té al darrera una impressió captada sensorialment. |
Francis Bacon (1561-1626), en el seu Novum Organum, ja expressà amb una paràbola -en part avant la lettre- aquesta confrontació: ni aranyes ni formigues, sinó abelles. El racionalista, diu Bacon, s'assembla a una aranya que ho treu tot de la seva pròpia substància i, així, teixeix una tela buida; l'empirista s'assembla a una formiga que recull tot allò que troba sense intel·ligència, i que ho porta a casa en estat brut. L'autèntic filòsof no és ni una aranya ni una formiga: col·lecta com una abella el nèctar de les flors i en fa la mel. (Bacon, Novum Organum.) |
Treure matèria de les flors del camp i transformar-la amb la pròpia capacitat, com les abelles. Aquesta, metafòricament, serà la concepció del gran il·lustrat Immanuel Kant (1724-1804). Per a Kant, format en la física de Newton, ni la posició racionalista ni la posició empirista explica la realitat dels enunciats de la física newtoniana; cal superar ambdues posicions. El coneixement humà és resultat d'una interacció entre experiència i raó. L'experiència és imprescindible: aporta dades, elements materials; la raó estructura aquestes dades, les fa intel·ligibles, les interpreta. Raó i experiència encaixen en el procés de coneixement. |
Però, encara que tot el nostre coneixement comenci amb l'experiència, no per això procedeix tot ell de l'experiència. En efecte, podria ocórrer que el nostre mateix coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impressions i del que la nostra pròpia facultat de conèixer produeix simplement motivada per les impressions a partir de si mateixa. En tal supòsit, no distingiríem aquesta addició respecte de la dita matèria fonamental fins a tant que un prolongat exercici ens hi hagués fet fixar i ens hagués ensinistrat per a separar-la. KANT Crítica de la Raó Pura |
I què és el que aporta o produeix la pròpia facultat de conèixer? Quins són els nostres a priori? Kant, en la Crítica de la raó pura, explora les nostres capacitats mentals de coneixement: la sensibilitat, l'enteniment i la raó. La sensibilitat, la capacitat de ser afectats per estímuls del món que ens envolta, organitza aquests estímuls mitjançant dues formes, l'espai i el temps. L'enteniment ens permet entendre el percebut per la sensibilitat gràcies a les seves categories, els seus elements formals i a priori, especialment gràcies a la categoria de causalitat. La raó, la capacitat sintètica més potent de l'home, pretén, amb les seves idees a priori assolir una visió final de l'home i el seu món, pretén assolir tot allò que és incondicionat. (Aquesta temàtica, aquí només esbossada, la precisaràs i completaràs si navegues cap als ports indicats). |
Ara bé, aquests a priori són considerats com un resultat d'un procés evolutiu: són a priori de la nostra percepció, però tenen un origen a posteriori, són a posteriori de l'evolució. Per a Lorenz, les estructures innates són, a diferència de Kant però no lluny d'ell, fruits de l'evolució; són resultats de la selecció natural; aquesta, entre tots els "productes de partença" ha donat preferència a aquells que capaciten a l'organisme per a la lluita i la supervivència. |
Singla la teva nau ...
Quines són les aportacions teòriques més bàsiques de Kant? Pots accedir a un breu i precís resum del seu pensament. Navega cap a: http://www.connect.net/ron/kant.html | |
Els a priori de Kant? En el text anterior només s'ha fet un esbós de l'epistemologia kantiana. Si vols conèixer amb més rigor com concreta Kant les estructures cognitives innates, accedeix a la carpeta Balder.1995.spring.html de http://www.phil.indiana.edu/ejap/1995.spring | |
La xarxa t'ofereix, també, la possibilitat d'accedir als textos del mateix Kant sobre el tema. Pots navegar a una de les versions completes de la Critica de la Raó Pura, la que t'ofereix -qui ho diria!- la Universitat Xinesa de Hong Kong. Selecciona la carpeta Kant un cop hi hagis arribat. |