3. Lògica binària i lògica borrosa


El pensament grec és radicalment dualista: un pensament que es va fent generant oposicions. Així, allò que canvia em porta a allò que no canvia mai; les aparences em porten a parlar d'una realitat bàsica; la multiplicitat, a la unitat; el que és sensorial i empíric em porta al que és racional i especulatiu. Com a rerafons d'aquest pensament hi tenim una lògica binària: les coses són o blanques o negres; o estic a classe o no hi estic; o plou o no plou. De cap manera, A i no A; només o A o no A. Fou Aristòtil qui desenvolupà les característiques d'aquesta lògica bivalent.

La lògica binària regeix el funcionament dels nostres ordinadors; les seves unitats bàsiques, els bits (binary units), només poden tenir dos valors, 1 (vertader) o el seu oposat 0 (fals).

Per als científics, només en general i en principi, el món és blanc o negre: bivalent. Una llei o és vàlida o no ho és. Sembla que la lògica d'Aristòtil s'imposa en tota mena d'activitat científica: la precisió científica és una precisió binària.


Però davant de moltes preguntes, i potser davant les més interessants, es fa difícil respondre amb lògica binària. Estàs content amb el teu treball?. La resposta més assenyada pot ser, sí i no, és a dir, A i no A; no o A o no A. Moltes vegades les coses no són blanques o negres, sinó grises. Però, aleshores, ja saltem d'una lògica bivalent a una lògica trivalent o multivalent; saltem a una lògica borrosa.


Dono una queixelada a aquesta poma vermella que tinc a la mà; una altra queixelada i una altra. La mitja poma que em queda a la mà va deixant de ser poma: és poma i no ho és. Hi ha algun punt a partir del qual la poma deixa de ser poma? La lògica multivalent o borrosa exigeix parlar de graus. Entre el 1 (vertader) i el 0 (fals) de la lògica binària, hi ha un continu expressable numèricament amb 80%, 50%, 30%, i expressable literalment amb quasi segur, bastant possible, possible, difícilment possible, ...


Ara se't convida a cercar alguna de les següents qüestions?
Vols saber quines són les possibilitats i les característiques de cadascuna de les dues lògiques? Cerca!
S'afirma que Aristòtil és el teoritzador i el defensor de la lògica bivalent o binària. És veritat, però la seva agudesa i enginy el portaren a reconèixer la insuficiència, en molts casos, del binari o A o no A. En certa manera, sembla que Aristòtil ja intuïa la lògica borrosa.