3. Lògica binària i lògica borrosa |
La lògica binària regeix el funcionament dels nostres ordinadors; les seves unitats bàsiques, els bits (binary units), només poden tenir dos valors, 1 (vertader) o el seu oposat 0 (fals). Per als científics, només en general i en principi, el món és blanc o negre: bivalent. Una llei o és vàlida o no ho és. Sembla que la lògica d'Aristòtil s'imposa en tota mena d'activitat científica: la precisió científica és una precisió binària. |
Però davant de moltes preguntes, i potser davant les més interessants, es fa difícil respondre amb lògica binària. Estàs content amb el teu treball?. La resposta més assenyada pot ser, sí i no, és a dir, A i no A; no o A o no A. Moltes vegades les coses no són blanques o negres, sinó grises. Però, aleshores, ja saltem d'una lògica bivalent a una lògica trivalent o multivalent; saltem a una lògica borrosa. |
Vols saber quines són les possibilitats i les característiques de cadascuna de les dues lògiques? Cerca! | |
S'afirma que Aristòtil és el teoritzador i el defensor de la lògica bivalent o binària. És veritat, però la seva agudesa i enginy el portaren a reconèixer la insuficiència, en molts casos, del binari o A o no A. En certa manera, sembla que Aristòtil ja intuïa la lògica borrosa. |