8. Proves d'accés a la Universitat, Catalunya, curs 1996-97. Batxillerat LOGSE. Filosofia


Sèrie 3 PAAU. LOGSE 1997 Filosofia



Esculliu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

Llegiu el text següent de José Luis Pinillos (n. 1919) i contesteu les preguntes plantejades a continuació.

«La imaginació és, per descomptat, més irregular i anecdòtica que el pensament; la boja de la casa, no obstant, contribueix a combinar unes coses amb unes altres i injecta així en el pensament aquella dosi de fantasia necessària per a la creativitat. La concreció, la flexibilitat i el caràcter afectiu de les imatges presenten també, alhora que avantatges, alguns inconvenients; és, sens dubte, una forma de representació molt més primitiva que el pensament, menys precisa i econòmica, però al mateix temps permet, com diem, reviure el passat amb un luxe de detalls inaccessibles per al símbol, al qual allò singular se li escapa, alhora que presta a l'activitat cognoscitiva superior el grau d'afectivitat i força que li falta.»

José L. PINILLOS, Principis de psicologia (1975)



  1. Feu un esquema on apareguin a una banda les característiques de la imaginació que apareixen al text i a l'altra les del pensament que es contraposen a cada una d'aquelles (algunes de les quals ja s'esmenten al text). [1 punt]

  2. En quins aspectes la imaginació ajuda el pensament segons el text? Expliqueu el significat de cada un d'ells. En canvi, els inconvenients poden quedar resumits en l'expressió la boja de la casa. Expliqueu el significat d'aquesta metàfora. [3 punts]

  3. La imaginació treballa amb imatges i el pensament amb conceptes, judicis (o proposicions) i raonaments. Definiu cada un d'aquests termes o, com a mínim, poseu-ne un exemple de cadascun. [1 punt]

  4. ¿Acompleix la imaginació algun paper en la investigació científica o creieu que més aviat és un destorb del qual ha de desempallegar-se el científic? Justifiqueu la resposta (si ho podeu fer amb algun exemple, millor). [2 punts]

  5. Quina diferencia hi ha entre normes morals, legals i socials? Què vol dir que les normes són convencionals? (A què es contraposa convencional?) Ho són totes? Creieu que és important el compliment de cada una d'elles? Per què? (Aquesta qüestió la podeu contestar o bé desenvolupant una exposició o bé responent pregunta per pregunta.) [3 punts]



OPCIÓ B

Llegiu els textos següents i contesteu les qüestions subsegüents:

«El treball dels científics esta regit per regles molt estrictes, segons les quals els seus resultats poden ser verificats per qualsevol altre científic del seu camp, i són sempre fonamentalment coherents amb el conjunt del discurs acceptat en aquell moment pel col·lectiu dels especialistes, sobretot en relació amb determinats paradigmes que normalment no es remouen en molt de temps, si bé de tant en tant es capgiren, més o menys, per tal de ser substituïts per uns altres.»

R. PARÉS, Científics, ciència i realitat (1995)



«El coneixement, especialment el coneixement científic, progressa a través d'anticipacions injustificades (i injustificables), de suposicions, de solucions de tempteig per als nostres problemes, de conjectures. Aquestes conjectures són controlades per la crítica; és a dir, pels intents de refutacions, entre les quals es compten tests severament crítics. Aquestes poden sobreviure a aquests tests, però mai no poden ser justificades de forma categòrica: hom no les pot establir com a indubtablement vertaderes, ni tan sols com a probables (en el sentit del càlcul de probabilitats) [...]. Les teories que resulten més resistents a la crítica i que semblen, en una determinada època, millors aproximacions a la veritat que d'altres teories conegudes, poden ser descrites [...] com la ciència d'aquella època.»

K. POPPER, Conjectures i refutacions (1963)


«Si un coneixement fàctic no és refutable en principi, aleshores no pertany a la ciència sinó a algun altre camp. [...] Sempre és possible que pugui sorgir una nova situació (noves informacions o nous treballs teòrics) en que les nostres idees, per fermament establertes que semblin, resultin inadequades en algun sentit. La ciència manca d'axiomes evidents; fins i tot, els principis més generals i segurs són postulats que poden ser corregits o reemplaçats. Com a conseqüència del caràcter hipotètic dels enunciats de lleis i de la naturalesa perfectible de les dades empíriques, la ciència no és un sistema dogmàtic i tancat sinó controvertit i obert. O més aviat, la ciència és oberta com a sistema perquè és fal·lible i per tant capaç de progressar.»

M. BUNGE, La ciència, el seu mètode i la seva filosofia (1972)



  1. Expliqueu quines són les idees centrals de cada un dels fragments. [3 punts]

  2. Contesteu les preguntes següents en relació amb els textos presentats: [3 punts]

    1. Segons Parés, quines són les condicions necessàries per portar a terme un treball científic?
    2. Per a Popper, quina és la tasca del científic: tractar de verificar les teories vigents o intentar enderrocar-les?
    3. Quina relació estableix M. Bunge entre el progrés científic i el caràcter hipotètic de les lleis científiques?

  3. Desenvolupeu ordenadament la qüestió següent:

    La ciència no és un saber immutable sinó l'opinió millor justificada

    Podeu ajudar-vos dels textos presentats i de les orientacions bàsiques següents: [4 punts]

    1. Feu una distinció entre saber i opinar i apliqueu-la al coneixement científic.
    2. Justifiqueu el caràcter hipotètic del coneixement científic, de les lleis, de les teories... Expliqueu aquests conceptes i les característiques principals del mètode científic.
    3. Exposeu algun cas històric de canvi de paradigma o substitució d'una explicació científica per una altra, i extraieu-ne les conseqüències per fonamentar la vostra opinió.
    4. Conclusió final en referència al tema de la composició.