9. Proves d'accés a la Universitat, Catalunya, curs 1996-97. Batxillerat LOGSE.
Història de la Filosofia


Sèrie 3 PAAU. LOGSE 1997 Història de la Filosofia



Trieu una de les dues opcions:

OPCIÓ A

Llegiu el text següent i contesteu les preguntes subsegüents:

«En el segle dissetè, especialment amb Galileu, Descartes, Newton i Leibniz, s'aconseguí un progrés en la comprensió de la natura més sobtat i sorprenent que en qualsevol altre moment de la historia, llevat de l'època dels primers grecs. És cert que alguns dels conceptes usats en la física matemàtica d'aquesta època no tenien en absolut la validesa que llavors els fou atribuïda. És cert també que els progressos més recents de la física exigeixen nous conceptes completament diferents dels del segle dissetè. Aquells conceptes, de fet, no eren la clau de tots els secrets de la natura, però sí que ho eren d'una gran part. La tècnica moderna en la indústria i en la guerra, amb l'única excepció de la bomba atòmica, encara esta completament basada en un tipus de dinàmica desenvolupat a partir dels principis de Galileu i de Newton. La major part de l'astronomia recolza encara sobre aquests mateixos principis, encara que existeixen alguns problemes tals com: "Que manté el sol calent?" en els quals els recents descobriments de la mecànica quàntica són essencials. [...] Des del segle dissetè ençà, ha esdevingut evident cada vegada més que, si volem entendre les lleis naturals, ens hem de deslliurar de tota mena de prejudicis ètics i estètics. [...] Els grecs, per exemple, pensaven que, com que el cercle és la figura més perfecta, els moviments dels cossos celestials havien d'ésser moviments circulars o derivats del cercle. Tots els prejudicis d'aquesta mena foren descartats per l'astronomia del segle dissetè. E1 sistema de Copèrnic mostrà que la Terra no és el centre de l'Univers, i suggerí a alguns esperits audaços que potser l'home no era el propòsit suprem del Creador.»

Bertrand RUSSELL, Idees que han ajudat la humanitat, a «Assaigs impopulars» (1950)


PREGUNTES

  1. Quin tema planteja aquest text? Quines són les tesis que defensa? Indiqueu les diferents parts de la seva estructura i a quines conclusions arriba. [3 punts]

  2. A quin moment o època de la historia de la filosofia es refereix Bertrand Russell? Quins esdeveniments hi van tenir lloc? Quines novetats presenta aquesta època en relació amb la precedent? [3 punts]

  3. En el text es mencionen les figures de Galileu, Newton ¡ Copèrnic. Expliqueu les aportacions d'algun d'ells a la historia del pensament. [2 punts]

  4. En el text es mencionen alguns prejudicis a que va haver d'enfrontar-se la nova ciència del segle disset. Expliqueu per què es tractava de prejudicis i quina era la seva influencia en l'elaboració del coneixement. Creieu que la influència dels prejudicis sobre la ciència és un problema del tot superat? [2 punts]




OPCIÓ B

Llegiu el text següent i contesteu les preguntes subsegüents:

«No sé per quin atzar, certs homes poderosos van dur Sòcrates, l'amic de qui us parlava, davant dels tribunals, fent-li retret de la més injusta acusació: la que, de totes, menys podria aplicar-se a Sòcrates; és per impietat que uns el dugueren davant de la justícia i uns altres el condemnaren, i feren morir l'home que no havia volgut participar en l'arrest injust d'un dels seus amics [...]. Lleis i costums estaven tan corromputs que jo, que m'havia sentit ple d'il·lusió per treballar per la cosa pública, veient aquestes coses i constatant que tot anava a la deriva, vaig acabar marejat; i no deixava de mirar de quina manera podria algun dia produir-se una millora en aquestes circumstàncies i en el règim polític en general, mentre esperava sempre el moment oportú per a actuar. Finalment, vaig comprendre que tots els Estats actuals estan mal governats, perquè les seves lleis són sense remei, fora que, per atzar, es donin certs mitjans admirables. I em vaig veure forçat a dir, en lloança de la veritable filosofia, que és només gràcies a ella que contemplem la justícia, tant en els afers públics com en els particulars. En efecte, no s'acabaran els mals per al gènere humà fins que no arribi al poder el gènere dels que veritablement i autènticament filosofen, o fins que, en virtut de cert do diví, els que manen en els Estats no filosofin veritablement.»

PLATÓ, Cartes, VII, 325b-326b


PREGUNTES

  1. Quin problema planteja aquest text? Quines són les tesis que defensa? Indiqueu les diferents parts de la seva estructura i a quines conclusions arriba. [3 punts]

  2. El text platònic és un relat autobiogràfic, en el qual ocupa un lloc destacat la figura de Sòcrates. Caracteritzeu breument aquesta figura, i mireu de determinar quina fou la rellevància de la seva mort en la formació del pensament polític de Plató.[3 punts]

  3. El text caracteritza una certa manera d'enfocar el problema polític; la historia de la filosofia en veurà sorgir una altra, que s'anomenarà realisme polític. Esmenteu algun representant d'aquesta altra tendència, i esbosseu breument en que consisteix i en que es distingeix de l'idealisme polític. [2 punts]

  4. Creieu que el text platònic encara té sentit? (Persisteix el problema polític tal com el denuncia? Si us sembla que sí, diríeu que la solució proposada és desitjable? I viable?) [2 punts]