 |
3. Proves d'accés a la Universitat, Catalunya, curs 1995-96. COU.
Història de la Filosofia |
 |
OPCIÓ A
«Tots els instints que no es desfoguen cap a fora tornen cap a dins -això és el que jo anomeno la interiorització de l'home: únicament amb això es desenvolupa en ell el que més tard s'anomena la seva "ànima". Tot el món interior, originàriament prim, com tancat entre dues pells, va anar separant-se i creixent, va anar adquirint profunditat, amplada, altura, a mesura que el desfogament de l'home cap a fora anava quedant inhibit. Aquells bastions terribles amb què l'organització estatal es protegia contra els vells instints de la llibertat [...] van fer que tots els instints de l'home salvatge, lliure, vagabund, tornessin enrera, es giressin contra l'home mateix. L'enemistat, la crueltat, el plaer de la persecució, de l'agressió, del canvi, de la destrucció -tot això girat contra el posseïdor de tals instints: aquest és l'origen de la "mala consciència".»
NIETZSCHE, La genealogia de la moral
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu el plantejament que fa Nietzsche sobre la qüestió de l'ànima i de la consciència amb el d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Exposeu amb detall què en penseu de les teories morals o polítiques que expliquen l'estat i les formes de vida social a partir de la imatge d'un moment original. [2 punts]
OPCIÓ B
«Fins ara s'ha suposat que tot el nostre coneixement ha de regir-se pels objectes. Tanmateix, tots els intents realitzats sota aquest supòsit amb vista a establir a priori, mitjançant conceptes, alguna cosa sobre aquests objectes -alguna cosa que ampliés el nostre coneixement- desembocaven en el fracàs. Provem de pensar, doncs, per una vegada, si no avançarem més en les tasques de la metafísica suposant que els objectes han de conformar-se al nostre coneixement, la qual cosa ja concorda millor amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes, un coneixement que pretén establir alguna cosa sobre ells abans que ens siguin donats.»
I. KANT, Crítica de la raó pura
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu l'esbós de teoria del coneixement que fa Kant en aquest text amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Us sembla que la filosofia pot ser una ciència empírica? Raoneu la resposta. [2 punts]
OPCIÓ A
«Quan Galileu féu baixar pel plànol inclinat unes boles d'un pes elegit per ell mateix, o quan Torricelli féu que l'aire sostingués un pes que ell havia calculat per endavant equivalent al d'un determinat volum d'aigua, o quan, més tard, Stahl transformà metalls en calç, i després la calç novament en metall, tot traient-ne alguna cosa i retornant-la-hi, aleshores els investigadors de la ciència van comprendre sobtadament una cosa. Van comprendre que la raó s'ha d'anticipar amb els principis dels seus judicis d'acord amb lleis constants i que ha d'obligar la naturalesa a respondre les seves preguntes, però sense deixar-se portar amb caminadors, per dir-ho així. Altrament, les observacions fortuïtes i realitzades sense un pla previ no van lligades a cap llei necessària; llei que, de totes maneres, la raó busca i necessita.»
I. KANT, Crítica de la raó pura
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la fonamentació kantiana del coneixement científic amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu amb detall el vostre parer sobre la fiabilitat de les anomenades «lleis naturals". [2 punts]
OPCIÓ B
«La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers als quals els està vedada l'autèntica reacció, la reacció de l'acció, i que es revengen només d'una manera imaginària. Mentre que tota moral noble neix d'un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d'entrada, a un "fora", a un "altre", a un "no-jo"; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors -aquest necessari dirigir-se cap a fora en comptes de girar-se cap a si mateix- forma part precisament del ressentiment: per tal de sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per poder actuar -la seva acció és, d'arrel, reacció. S'esdevé el contrari en la manera noble de valorar: actua i brolla espontàniament, busca el seu oposat només per dir-se sí a ella mateixa amb més agraïment, amb més joia -el seu concepte negatiu, el "baix", "vulgar", "dolent", és tan sols un contrast pàl·lid, nascut més tard, del seu concepte bàsic positiu, completament impregnat de vida i de passió, el concepte "nosaltres els nobles, nosaltres els bons, nosaltres els bells, nosaltres els feliços!"»
NIETZSCHE, La genealogia de la moral
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu les concepcions «ètiques» de Nietzsche amb les d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu el vostre parer sobre el tema «amistat i caritat». [2 punts]
OPCIÓ A
«Tots els objectes de la raó i de la investigació humanes poden dividir-se naturalment en dos grups: relacions d'idees i qüestions de fet. [...] Les qüestions de fet, el segon objecte de la raó humana, no s'esbrinen de la mateixa manera; ni l'evidència de la seva veritat, per molt gran que sigui, és de la mateixa naturalesa que la precedent [la relativa a les relacions d'idees]. El contrari de qualsevol qüestió de fet és sempre possible, ja que mai no implica contradicció pot ser concebut per la ment amb la mateixa facilitat que si fos completament ajustat a la realitat. Que "el Sol no sortirà demà" no és una proposició menys intel·ligible que la seva contrària, ni tampoc implica cap mena de contradicció. Intentaríem en va, doncs, mostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria contradicció i la ment mai no la podria concebre directament. [...] Tots els raonaments relatius a qüestions de fet sembla que es fona menten en la relació de causa i efecte. Tan sols mitjançant aquesta relació podem anar més enllà de la nostra memòria i els nostres sentits.»
D. HUME, Investigació sobre l'enteniment humà
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la concepció que té Hume de la causalitat amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu amb detall què en penseu de la relació entre ciència i predicció. [2 punts]
OPCIÓ B
«Tots els malalts, tots els individus malaltissos, tendeixen instintivament, per un desig de desempallegar-se del disgust apàtic i del sentiment de feblesa, vers una organització de ramat: el sacerdot ascètic endevina aquest instint i el fomenta. Allí on hi ha ramats, és l'instint de feblesa el que ha volgut el ramat, i la intel·ligència del sacerdot és el que l'ha organitzat. Perquè no s'ha de passar per alt aquest punt: els forts tendeixen necessàriament i d'una manera natural a dissociar-se, en la mateixa mesura que els febles tendeixen a associar-se.»
NIETZSCHE, La genealogia de la moral
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la interpretació nietzscheana de l'ordre social amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Us sembla que tota moral és convencional, o bé creieu que hi ha lleis morals universals? Raoneu la resposta. [2 punts]
OPCIÓ A
«Bastarà, doncs, tal com abans, anomenar "ciència" la primera part, la segona "pensament discursiu", la tercera "creença" i la quarta "figuració"; a aquestes dues darreres "opinió" i a les dues primeres "intel·ligència". L'opinió es refereix a la generació, i la intel·ligència a l'essència. I el que és l'essència respecte de la generació ho és la intel·ligència respecte de l'opinió; i el que és la intel·ligència respecte de l'opinió ho és la ciència respecte de la creença i el pensament discursiu respecte de la figuració.»
PLATÓ, La repíblica
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu alguna de les teories del coneixement que es troben en Plató amb d'algun altre filòsof.[2,5 punts]
- Expliqueu amb detall què en penseu de l'ús d'imatges, metàfores i mites en l'àmbit de la filosofia. [2 punts]
OPCIÓ B
«Però tornem enrera: el problema de l'altre origen de les coses "bones", tal com se l'ha imaginat l'home del ressentiment, exigeix arribar al seu final. -El fet que els bens guardin rancor a les grans aus rapinyaires no és cosa que pugui estranyar: només que en això no hi ha cap motiu per considerar malèfic que capturin els xaiets. I quan els bens diuen entre si "aquestes rapinyaires són malvades; i el qui és el menys possible una au de rapinya, el qui n'és de fet la seva antítesi, un be, no hauria de ser bo?", no hi ha res a objectar a aquesta manera d'establir un ideal, fora del fet que les rapinyaires miraran cap a baix amb una mica de sorna i potser es diran: "Nosaltres no estem enfadades de cap manera amb aquests bons xais, fins i tot els estimem: no hi ha res més gustós que un xai ben tendre." -Exigir de la fortalesa que no sigui un voler-dominar, un voler-sotmetre, un voler-ensenyorir-se, una set d'enemics i de resistències i de triomfs, és tan absurd com exigir de la feblesa que s'exterioritzi com a fortalesa. Un quantum de força és just un quantum tal de pulsió, de voluntat, d'activitat -encara més, no és res més que aquest mateix pulsionar, aquest mateix voler, aquest mateix actuar, i, si pot semblar una altra cosa, és degut tan sols a la seducció del llenguatge (i dels errors radicals de la raó petrificats en el llenguatge), el qual entén i malentén que tot fer està condicionat per un agent, per un "subjecte".»
NIETZSCHE, La genealogia de la moral
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la crítica de Nietzsche amb les idees sobre moral d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Us sembla que amb el llenguatge es pot dir sempre el que es vol, o bé el llenguatge parla pel seu compte? Raoneu la resposta. [2 punts]
OPCIÓ A
«Heus ací, doncs, que podem dividir totes les percepcions de la ment en dues classes o espècies, que es distingeixen pels seus diferents graus de força o vivacitat. Les menys fortes intenses s'anomenen habitualment "pensaments" o "idees"; a les de l'altra espècie, els manca, el nom en la nostra llengua, com en la majoria de les altres, segons crec, perquè únicament amb finalitats filosòfiques es podia donar la necessitat d'enquadrar-les sota un terme o denominació, general. Concedim-nos, doncs, a nosaltres mateixos, una mica de llibertat i anomenem-les "impressions", emprant aquest terme en una accepció una mica diferent de la usual. Amb el terme "impressió", doncs, vull denotar les nostres percepcions més intenses: quan oïm, o sentim, o estimem, o odiem, o desitgem, o volem. I les impressions es distingeixen de les idees, que són percepcions menys intenses de les quals tenim consciència quan reflexionem sobre les sensacions o moviments esmentats.»
HUME, Investigació sobre l'enteniment humà
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu l'empirisme de Hume amb la doctrina d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Quin creieu que és el paper de l'experiència en la formació de conceptes filosòfics? Raoneu la resposta. [2 punts]
OPCIÓ B
«La virtut és, per consegüent, un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó, i per aquella per la qual decidiria l'home prudent. El terme mitjà ho és entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte, i també pel fet de no assolir en un cas i sobrepassar en l'altre el límit just en les passions i les accions, mentre que la virtut troba i elegeix el terme mitjà. Per això, des del punt de vista de la seva entitat i de la definició que enuncia la seva essència, la virtut és un terme mitjà, però des del punt de vista del millor i del bé és un extrem.»
ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la concepoió aristotèlica de la virtut amb el pensament d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu amb detall el vostre parer sobre els vincles que es poden establir entre la felicitat i el pensament filosòfic. [2 punts]
OPCIÓ A
«Si, doncs, existeix algun fi dels nostres actes que vulguem per ell mateix, i els altres per ell, i no ho elegim tot per una altra cosa -perquè així seguiríem fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i va-, és evident que aquest fi serà el bo i el millor. I així, el seu coneixement, ¿no tindrà una influència sobre la nostra vida i, com arquers que tenen un blanc, no assolirem millor el nostre? Si és així, hem d'intentar comprendre d'una manera general quin és i a quina de les ciències o de les facultats pertany. Aparentment, hauria de ser el de la més principal i eminentment directiva. Tal és manifestament la política.»
ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu el finalisme aristotèlic amb el pensament d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu amb detall què en penseu de la fórmula «cal tractar els altres com a fin i no com a mitjans». [2 punts]
OPCIÓ B
«L'avenç de la ciència no és degut al fet que s'acumulin cada vegada més experiències perceptives en transcórrer el temps. Ni tampoc és degut al fet que cada cop fem millor ús dels nostres sentits. No és possible de destil·lar ciència a partir d'experiències sensorials no interpretades, per molt industriosament que les recollim i classifiquem. L'únic mitjà que tenim per interpretar la natura són les idees audaces, les anticipacions injustificades i el pensament especulatiu: són el nostre únic organon, l'únic instrument per copsar-la. I ens cal aventurar-los, si volem assolir el premi. Aquell d'entre nosaltres que no està disposat a exposar les seves idees al risc de la refutació no pren part en el joc de la ciència.»
POPPER, La lògica de la investigació científica
- Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]
- Poseu títol al text. [1 punt]
- Comenteu el text, és a dir, poseu el text en relació amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3 punts]
- Compareu la concepció de la ciència que es desprèn d'aquest text amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]
- Expliqueu amb detall què en penseu de la vigència de la imatge de la ciència com a aventura. [2 punts]
