 |
6. Models de prova d'accés a la Universitat de Història de la Filosofia, Catalunya, curs 1996-97. Batxillerat LOGSE |
 |
Coordinació del COU i de les PAAU
PAAU 1997 - BATXILLERAT EXPERIMENTAL
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Trieu una de les dues opcions:
Opció A
Llegeix el següent text i contesta les preguntes subsegüents:
TEXT
"La felicitat és, de fet, una forma de saviesa. Una saviesa que ens recomana, de vegades, distanciar-nos de les coses i, de vegades, bolcar-nos en elles. Distanciar-se és mantenir-se al marge, patir amb mesura, no enfadar-se quan no toca, adaptar-se al que més convé. El distanciament és, gairebé sempre, "ironia", humor, habilitat per donar-li la volta a allò que se'ns entravessa o ens gira l'esquena. Aquest és el missatge que ens van donar els estoics. Viure estoicament és ajustar el destí al nostre servei i als nostres interessos. "El destí guia a qui es sotmet i arrossega a qui es resisteix", va dir Sèneca. Demanar-li a la realitat que canviï i ens segueixi és poc sensat i bastant inútil. És la nostra visió de la realitat la que hauria de canviar, perquè els fets són tossuts i poques vegades depenen de nosaltres.
Però el distanciament per sistema no és bo. Ens acabaria convertint en éssers apàtics i insensibles. A vegades, la realitat no ens demana distanciament, sinó compromís, ens demana que ens hi bolquem i que ho donem tot. És, com el distanciament, una altra forma d'oblidar-nos de nosaltres mateixos, que és el que, al cap i a la fi, més ens aclapara. La ironia i l'amor, allunyar-se i donar, són, una i l'altra i cadascuna al seu moment, respostes "actives": per controlar les emocions o per deslligar-les i deixar que s'expandeixin lliurement."
Victòria Camps: La felicitat (1992).
PREGUNTES
1. Quin problema filosòfic planteja aquest text? Quines són les tesis que defensa? Indica les diferents parts de la seva estructura i a quines conclusions arriba.
(3 punts)
2. El text menciona Sèneca i els estoics. A quin moment de la Història de la Filosofia pertanyen aquests pensadors? Caracteritza la seva manera de pensar i mostra els lligams de l'estoïcisme amb alguna de les circumstàncies socio-polítiques o culturals de l'època en què apareix.
(3 punts)
3. En el seu text, Victoria Camps també parla de l'amor i del compromís com a resposta activa i complementària del distanciament proposat pels estoics. A quina línia de pensament podem adscriure aquesta forma d'actuar? Creus que té alguna validesa a l'actualitat?
(2 punts)
4. La preocupació per la felicitat i com aconseguir-la ha estat present a totes les èpoques i cultures d'arreu del món. Molts pensadors han intentat respondre aquesta qüestió. Tria alguna de les concepcions sobre la felicitat que coneguis i fes-ne una breu exposició.
(2 punts)
Opció B
Llegeix el següent text i contesta les preguntes subsegüents:
TEXT
"L'idealisme consisteix en l'afirmació que no hi ha altres éssers que els éssers pensants; les altres coses que nosaltres creiem percebre en la intuïció, serien només representacions en els éssers pensants, a les quals no correspondria, de fet, cap objecte existent fora d'aquests. En canvi jo dic: ens són donades coses com a objectes dels nostres sentits i existents fora de nosaltres, però no sabem res del que puguin ésser en elles mateixes; nosaltres no en coneixem més què els fenòmens, és a dir, les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els nostres sentits. Segons això, confesso doncs que hi ha cossos fora de nosaltres, és a dir, coses que, malgrat ésser-nos enterament desconegut allò que puguin ésser en elles mateixes, coneixem a través de les representacions que ens proporciona llur acció sobre la nostra sensibilitat, i a les quals donem la denominació de cossos, paraula que significa, doncs, simplement el fenomen d'aquest objecte que ens és desconegut però que no per això és menys real."
I. Kant; Prolegòmens (1783).
PREGUNTES
1. Quin problema filosòfic planteja aquest text? Quines són les tesis que defensa? Indica les diferents parts de la seva estructura i a quines conclusions arriba.
(3 punts)
2. A quina època de la Història de la Filosofia pertany l'autor el text? Caracteritza la seva manera de pensar en relació a la problemàtica que es presenta en el text. Quina relació mantenen les seves idees amb les preocupacions científiques d'aquest moment?
(3 punts)
3. En el seu text, Kant fa referència a l'idealisme que defensen altres filòsofs de la seva època i també d'èpoques anteriors. Entre els de la seva època cal comptar amb els racionalistes que en el tema del coneixement s'inclinaven, d'alguna manera, del costat de la ment, de la idealitat. Digues el nom d'algun d'aquests idealistes i explica breument la seva posició respecte al tema que ens ocupa.
(2 punts)
4. Creus que el tema plantejat per Kant continua tenint interès per a l'home contemporani? Si fos així mostra que és significatiu en algun àmbit de la cultura o de la societat actual.
(2 punts)
PAAU 1997 - BATXILLERAT EXPERIMENTAL
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ
Observacions generals
- L'examen es valorarà des de 0 fins a 10 punts. La puntuació de cada pregunta i la puntuació global de l'examen s'expressaran amb valors enters o mitjos punts.
- Cada pregunta s'acompanya de la puntuació màxima que pot rebre. La distribució d'aquesta puntuació cal fer-la en funció de l'estructura de la pregunta que, normalment, s'ajusta al nombre de punts que se li poden atorgar. Per exemple, una pregunta de tres punts consta de tres apartats, una pregunta de quatre punts consta de quatre apartats o bé de dos, etc.
- En la correcció es tindrà en compte tant el contingut de les respostes com la seva claredat conceptual, l'ordre lògic i el rigor en l'exposició, la riquesa del llenguatge i la correcció gramatical.
- Qualsevol resposta discrepant amb els criteris que s'especifiquen a cada cas, però que, a judici del corrector, mostri capacitat de comprensió dels temes plantejats i/o aprofundiment i originalitat intel·lectual mereixerà la mateixa qualificació que la resposta que s'ajusti als criteris.
Algunes consideracions sobre els textos i les qüestions plantejades
Opció A
Text de Victòria Camps
1. (3 punts) El text planteja un problema clàssic de filosofia pràctica: la caracterització de la vida bona (felicitat) com una forma de saviesa. La felicitat, apunta l'autora, es pot assolir practicant determinades "virtuts", la qual cosa suposa, sempre, alguna forma d'activitat. En uns casos, cal distanciar-nos; en altres, la resposta activa consisteix en la implicació i el compromís. Ambdues propostes, però, són l'expressió d'una mateixa estratègia: oblidar-nos de nosaltres mateixos, que és el que, al cap i a la fi, més ens aclapara.
2. (3 punts) L'alumne/a hauria d'identificar els estoics i Sèneca com a pensadors de l'Antiguitat (i situar-los, vagament, entre l'època hel·lenística i l'Imperi romà). Tampoc no se li demanen grans precisions sobre el fundador de l'escola estoica ni sobre els diferents moments que travessà l'estoïcisme al llarg dels seus primers cinc segles d'història. Interessa, més aviat, constatar que l'alurnne/a coneix els trets fonamentals de l'ideari estoic, una forma d'humanisme que es resigna a l'existència en els termes i dimensions en què ve donada i es refugia en la dignitat moral davant la manca de promeses per part del cosmos. L'esment a Sèneca es pot glossar amb alguna referència al determinisme i a l'acceptació de les lleis de la naturalesa. La pregunta sobre les circumstàncies socio-polítiques o culturals de l'època en què apareix obliga a parlar de les aspiracions imperials d'Alexandre (de la polis a la cosmopolis) així com de l'elaboració, per part dels estoics, d'un cos d'idees basat en aquell ideal ecumènic.
3. (2 punts) L'alumne/a hauria d'identificar el cristianisme com una de les línies de pensament que propugna l'amor i el compromís amb els altres com una via per aconseguir la felicitat. A continuació l'alumnat hauria d'avaluar la vigència i significat d'aquest ideari en la societat actual, i, basant-se en bones raons, argumentar la pròpia opinió. No podem descartar que l'alumnat s'expressi per mitjà d'exemples. A la nostra societat són moltes les persones que, individualment o a través de col·lectius, fan seu l'ideal d'amor i entrega al proïsme.
4. (2 punts) El tema proposat, concepcions sobre la felicitat i mètodes per aconseguir-la, permet moltes i variades incursions per la Història de la Filosofia, escoles, autors, èpoques, mentalitats... i convida a fer una presentació sumària de l'opció triada. Caldrà acceptar qualsevol aproximació al tema que estigui ben caracteritzada. Hi serveixen posicions hedonistes i intel·lectualistes, concepcions de la felicitat com aspiració individual i concepcions de la felicitat com a objectiu de l'acció política. També l'optimisme i el pessimisme respecte a la possibilitat d'assolir la felicitat podrien ser abordats satisfactòriament pels alumnes. Òbviament la repetició de les idees del text de Victòria Camps no es la millor manera de respondre a aquesta pregunta.
Opció B
Text d'Immanuel Kant
1. (3 punts) L'alumne/a hauria d'identificar en aquest text de Kant la formulació d'un problema clàssic d'epistemologia: la possibilitat de saber si la representació mental que els humans ens fem de les coses es correspon, i de quina manera, amb allò que les coses són. Què podem conèixer? i com arribem a conèixer? són preguntes implícites en aquest text. La resposta de Kant s'articula a partir d'una clara oposició al plantejament idealista ("hi ha coses fora de nosaltres") però s'acompanya d'una prevenció ("no sabem què puguin ser per elles mateixes"). Kant accepta l'existència de coses que actuen sobre la nostra sensibilitat i ens proporcionen representacions. Es tracta, doncs, de coses reals -existents amb independència de la nostra ment-, però de les quals no podem saber com són en elles mateixes. Conclusió: el nostre coneixement es limita a la representació de les coses, als fenòmens.
2. (3 punts) Kant pertany a l'època moderna (s. XVIII), és un pensador il·lustrat, influït pels ideals de la Independència americana i de la Revolució francesa, i traspassat per l'afany d'establir les possibilitats i límits del coneixement humà. Respecte a les opinions de Kant pel que fa al tema del text, l'alumne/a pot fer diversos apropaments; tanmateix, hauria de palesar la preocupació kantiana per assentar les condicions d'un coneixement objectiu i universal sobre la natura i, alhora, per establir les limitacions cognoscitives de la metafísica. Les referències a empiristes i racionalistes, així com als èxits de la física de l'època que, de la mà de Newton, estava aconseguint una admirable descripció del món en llenguatge matemàtic, són, gairebé,. inevitables per a explicar el programa kantià. Qualsevol d'aquestes mencions caldrà valorar-la positivament, atès que es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a establir vincles entre el contingut del text, l'autor i les circumstàncies del moment en què apareix.
3. (2 punts) Una llarga tradició filosòfica ha establert una sèrie d'alternatives que assenyalen àmbits oposats del coneixement. De la banda idealista es col·loquen conceptes com subjectivitat, ment, consciència, idealitat, intel·ligència... La formulació de l'idealisme que apareix al text de Kant, però, és prou clara com perquè l'alumne pugui identificar entre els autors de la Història de la Filosofia algun exemple de pensador adscrit, més o menys, a aquesta línia (Plató, Berkeley o els racionalistes del XVII: Descartes, Leibniz,...) i, amb el suport del text kantià, explicar breument la seva doctrina. La pregunta és difícil i faríem bé de comptabilitzar positivament qualsevol encert de l'alumnat.
4. (2 punts) L'alumne/a hauria d'identificar aquest interès per fonamentar el coneixement vertader i trobar les condicions que el fan possible com una de les preocupacions de l'home contemporani. Particularment en el terreny de la ciència. En efecte, l'home actual continua qüestionant-se la relació entre la realitat i la representació mental que ens fem d'ella. Aplicat a la ciència denotaria la dificultat d'establir l'adequació o correspondència entre el món i la descripció i explicació que del món fa !a ciència. En qualsevol cas les limitacions establertes per Kant per ai coneixement objectiu i universal de la ciència continuen del tot vigents i són una defensa davant la impostura i el somni dogmàtic de la raó.
