1. Plató: el mite de la caverna, un retrat d'ahir i d'avui


1.1 La imatge platònica de la condició humana

Plató (Atenes, -428/-347) és un dels pensadors més originals i influents de tota la Filosofia Occidental: la seva obra defineix un dels dos grans eixos que guien i travessen tota la història del pensament humà. Amb seductora bellesa literària i amb profunda mirada filosòfica, fa brollar, en els seus diàlegs, els grans problemes o qüestions que mai han deixat d'inquietar als humans.

Podríem afirma que en l'estrany i bell mite de la caverna es concentra el més profund de tot el seu pensament. El mite, fent ús d'imatges dotades d'una gran força descriptiva, pretén mostrar-nos la seva visió de la natura humana, la seva coneguda teoria de les idees, el dolorós procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement, etc. El mite, ple de sublims metàfores i obert a pluralitat d'interpretacions, és font permanent d'inspiració per als artistes i per als pensadors en general.
En el mite, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó, també, lligats de cames i coll, de manera que han de mirar sempre endavant a causa de les cadenes sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre la reben d'un foc encès darrera d'ells, enlairat i distant.

Arribats aquí, Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem entre el foc i els encadenats un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí hi passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, unes amb forma humana i d'altres amb forma d'animal; aquests vianants que transporten estàtues a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna -talment una pantalla de cinema per on es belluguen ombres xineses- i s'arriben a creure, mancats d'una educació diferent, que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.


En aquestes, Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que està absolutament convençut que els encadenats no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. A causa de l'obnubilació dels sentits i l'ofuscació mental estan condemnats a prendre per vertaderes totes i cadascuna de les coses falses. Un cop Sòcrates ha comprovat que Glaucó l'ha entès, que s'ha après bé la lliçó, li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum enlluernadora del sol; d'antuvi per no quedar encegat cercaria les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant i de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria tota la bellesa del cosmos. Astorat, s'adonaria que pot contemplar amb nitidesa les coses, apreciar-les amb tota la riquesa policroma i en l'esplendor de les seves figures.

No acaba aquí el mite, sinó que Sòcrates fa entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna perquè doni la bona notícia a aquella gent presonera de la foscor i esclavitzada, tot fent-la joiosament participar del gran descobriment que acaba de fer, alhora que ha de procurar convèncer-la que viu en l'engany, en la més aclaparadora falsedat. Infructuós intent, aquells pobres alienats des de la infància per l'obscuritat de l'antre el prenen per un boig i es riuen d'ell. Fins i tot, Sòcrates afirma que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a la boca de la caverna, si el poguessin prendre amb les seves pròpies mans i el poguessin matar, el matarien; així són els presoners: ignorants, incultes i violents. (Mite de la caverna: República, 514a-517c)

Aquest resum del mite és una adaptació de part de l'article d'Agustí Casanova i Masferrer,
titulat El mite de la caverna i publicat el dia 23 de novembre de 1994, a Diari de Girona.



1.2 L'actualitat del retrat platònic


Els quatre àmbits o espais del mite de la caverna mostren, ben suggerentment, diferents situacions de la nostra actual condició.

1r. El més profund de la caverna, amb els encadenats mirant les ombres
No és la nostra vida una existència encadenada? Naixem en una societat no elegida, amb una estructura social ben travada, amb unes ideologies, un llenguatge, uns costums.

I nosaltres, encadenats a la nostra societat, veiem com van desfilant als nostres ulls unes ombres. No és una desfilada d'aparences la televisió? I el cinema -Plató en seria l'inventor- no és un seguit d'imatges i no de realitats? Aquestes ombres encanten als presoners, creuen que són la realitat. I que feliços que són en el seu engany! Que bé que s'hi està mirant la televisió!

2n. El món del muntatge que genera la simulació i l'engany, gràcies al foc
Però Plató introdueix una nota d'optimisme: l'encadenat -no sabem com- es deslliura o el deslliuren de les cadenes. Qui deslliga?

És possible, en la nostra societat, que un presoner se senti insatisfet, que dubti, que qüestioni les seves cadenes. És possible arribar a descobrir el muntatge, descobrir que en la nostra societat hi ha molta mentida i simulació. Hi ha uns homes i uns artefactes que produeixen engany: publicitat, informació filtrada, ...

Què és el que podia motivar la insatisfacció o el dubte del presoner? Els enganyadors segueixen incessantment el seu camí traçat i enganyador. Estan també ells encadenats?

3r. El camí abrupte i costerós d'ascensió
El foc -l'electricitat, la tècnica- és el que possibilita aquest enorme muntatge. Amb el descobriment del foc l'home comença el seu camí de superació.

Qui ha organitzat aquest gran muntatge? Aquesta complicada mentida? Quina és la intenció de l'engany múltiple? Existeix un enganyador no enganyat?

Quan el presoner s'allibera de les seves cadenes, aleshores pot començar el llarg i costerós camí d'emancipació, d'alliberament.

4t. La sortida al món exterior i "real"
Després d'un dolorós camí d'ascensió, el presoner arriba a entreveure la vertadera realitat. Què dir "vertadera realitat"? Quina és la "vertadera realitat" en la nostra societat?

Quan hom descobreix el gran muntatge i surt de l'engany, ha de tornar a dins, informar i alliberar els seus antics companys? Una disjuntiva moral! Què feu Sòcrates?

Adaptació feta a partir de l'article d'Emilio Lledó titulat Lecturas de
un mito filosófico, publicat a la revista Resurgimiento, núm. 1, 1980.



Singla la teva nau ...

Vols llegir altres fragments del diàleg platònic República? Aquí trobaràs, a més del mite, tot el diàleg complet i, encara molt més, quasi totes les obres de Plató.
* Navega: http://the-tech.mit.edu/, és una pàgina del conegut Institut de Tecnologia de Massachusetts, el MIT. Hi trobaràs un Arxiu del Món Clàssic; a més de l'edició completa del diàleg República, hi trobaràs el llistat de molts altres diàlegs platònics. Adreça completa: http://the-tech.mit.edu/Classics/Plato/republic.sum.html.
Mite de la caverna i cinema. El mite de la caverna no ha passat desapercebut als cineastes. Se t'ofereix fitxa tècnica, sinopsi i anàlisi d'un film que només s'interpreta amb clau platònica. Es mostren àmbits paral.lels als del mite. Navega: http://www.ctv.es/USERS/aaloma
Si vols saber més coses relatives al pensament del Plató, navega! Trobaràs un bon resum de tota l'obra platònica i, si vols, una exposició més completa
* Navega cap a un bon resum: http://spruce.evansville.edu/~al22/plato.html. La pàgina t'ofereix altres connexions.
* Navega cap una pàgina dedicada tota ella a Plató i a l'Atenes Clàssica. Una pàgina generada per professors de les Universitats de Cambridge (Regne Unit) i Indiana (EEUU): http://www.iupui.edu/~cplaneau/. Quan hagis encorat, clima damunt de "Plato, the philosopher".