1. Les dues cares de tota innovació tecnològica: el cas del rellotge mecànic

El rellotge mecànic fou en el seu moment una innovació tecnològica. Sembla que es va originar en els monestirs benedictins dels segles XII o XIII a fi de proporcionar una regularitat més o menys precisa a les monòtones activitats dels monestir. Una llegenda diu que fou inventat pel monjo Gilbert, del monestir de sant Pere de Rodes i futur papa Silvestre II, el segle X; però sembla que el seu rellotge mecànic no era de peses sinó d'aigua, i aquests ja eren coneguts pels romans i després pels àrabs. En tot cas, tenim registres ben clars de rellotges mecànics amb peses en el segle XIII, i cap el 1370 es construeix un rellotge mecànic per a la ciutat de París. Això vol dir que a finals del segle XIII el rellotge ja havia sortit dels monestirs.


El rellotge surt dels monestirs, i quina paradoxa! El rellotge, inventat per homes religiosos amb la finalitat de poder-se dedicar amb més rigor i puntualitat a Déu, esdevindrà -ben contradictòriament- la tecnologia més usada i eficaç entre els homes que volen dedicar-se a acumular diners: va esdevenir la màquina clau de la civilització industrial. També ha esdevingut una màquina clau del nostre món.

Què seria de les nostres vides sense el rellotge? Quasi ens ha canviat la pròpia natura. La natura només té dues hores: el dia i la nit. El rellotge de sol ens deixa tranquils durant la nit i quan està ennuvolat. Però el rellotge mecànic, els nostres rellotges de polsera, ens tenen encadenats o emmanillats. Un rellotge de polsera és mitja manilla. Ja no mengem quan tenim gana, sinó quan és hora! Ja no descansem quan estem cansats, sinó quan toca! Ja no acabem les classes quan s'acaba l'explicació del tema, sinó quan sona el timbre! Molts serien els canvis que es produirien en el nostre món si desapareixes el rellotge i amb ell la possibilitat de mesurar amb precisió el temps: el temps ja no seria or!


Ara se't convida a cercar alguna de les següents qüestions?
També la impremta, una altra innovació tecnològica, s'ha mostrat ambivalent. Cerca quines han estat, des del seu origen, les dues cares de la impremta, inventada per Gutenberg, a Magúncia cap el 1440.
I la televisió? La seva ambivalència sembla ben òbvia, però hi ha molt més del que un primer anàlisi ens pot mostrar. Cerca i veuràs!
També poden avaluar les dues cares d'una innovació tecnològica tant rellevant com són els ordinadors. Aniràs més ben equipat per la vida si en coneixes algunes de les seves implicacions.