A. Unes preguntes últimes

Les persones comencen a filosofar moguts per l’admiració (Aristòtil), admiració i curiositat davant els fenòmens més comuns d’ordre natural, psicològic, social, cultural,... Les preguntes filosòfiques mostren l’admiració i la curiositat que sentim pel que ens envolta.

Tots ens formulem preguntes filosòfiques i tots, en certs moments, intentem aconseguir respostes més o menys raonades a preguntes filosòfiques, mostrant una personal concepció del món.

Bona part de les preguntes de la filosofia són preguntes fonamentals, és a dir, preguntes últimes o que van a l’arrel d’una qüestió. Com hem de viure? o quin sentit hem de donar a la nostra vida? són preguntes fonamentals. Preguntes que han interessat a tothom, en tot temps i en tot lloc. Peguntes que són especialment generals; preguntes sobre els pressupostos i els conceptes bàsics de la ciència; preguntes sobre les normes que ens han de guiar,...

Les preguntes filosòfiques no són preguntes científiques; però la majoria de les filosòfiques, per a no dir totes, requereixen dades científiques. Difícilment es pot fer metafísica, anar més enllà de la física, si es desconeix la physis o natura, inclosa en aquesta els mateixos humans. En determinades àrees del coneixement, però, les fronteres entre ciència i filosofia en són difuses i obertes.



 
 

  «Y aunque el pensamiento no empieza en la pregunta, si termina en la respuesta. Por ello desconfía más de la segunda. Y porque responder es un proceso de adaptación y preguntar un acto de rebelión. Por las preguntas y por el método elegido para buscar las respuestas se reconocen las distintas formas de conocimiento.»
Wagensberg "Ideas sobre la complejidad del mundo"