Wolfgang Amadeus MOZART dels ideals i de les inquietuds del Segle de les llums. És el primer músic sense fortuna personal que trenca amb els mecenes i elegeix ser independent malgrat el risc de sofrir penúries i privacions, i, certament, les passà. Amb la música pretén, fonamentalment, generar emoció artística, no un determinat pensament; però La flauta màgica és una obra especial: descriu el camí iniciàtic i secret d’un home i una dona vers la saviesa i la felicitat.
L'òpera, estrenada el 1791, sembla un conte infantil però poc a poc es va transformant en un enfrontament entre la Reina de la Nit (la foscor, la ignorància, la tirania) i Sarastro, sacerdot del temple de la Raó, la Ciència i la Llum. Tamiro, acompanyat de Papageno, ha de complir una missió que el porta a desafiar perills i a superar proves. Tamiro disposa d’una flauta màgica i Papageno,l’home natural, disposa d’unes campanetes protectores.
Del primer acte. Ària de Papageno: Der Volgelfänger bin ich ja"
(Sóc l'ocellaire sempre feliç i content)
Del segon acte. O Isis und Osiris
Oh, Isis i Osiris,
concediu l’esperit de saviesa a la nova parella. Vosaltres que guieu els passos dels caminants,
enfortiu-los en els perills.
Permeteu-los que vegin el fruit de les seves proves.
I si haguessin de baixar a la tomba,
premieu l’agosarat camí de la seva virtut.
Acolliu-los sota el vostre sostre.
