2. La mirada d’un naturalista. Darwin: ... el nostre origen humil
El 1859, després de molts dubtes, observacions acurades i investigacions, Charles Darwin publicà el seu primer llibre L’origen de les espècies per medi de la selecció natural.
Uns anys després, el 1871, en plena polèmica, publicà L’origen de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe, un llibre en el qual aplica a l’ésser humà tot allò que anteriorment havia dit de les diverses espècies animals.
«L'home, com tot altre animal, sens dubte ha arribat a la condició actual a travésd'una lluita per l'existència, degut a la rapidesa amb què es multiplica i per arribar encara més amunt, ha de seguir sotmès a aquesta terrible lluita. En cas contrari, aviat cauria en la indolència i els homes més dotats no tindrien pas més èxit en la lluita per la vida que els menys dotats. És per això que el nostre ritme natural de creixement, tot i que ens porti molts mals, no ha de ser mai disminuït de cap manera. La competència ha de restar oberta a tots els homes, i ni les lleis ni els costums no han d’impedir que els més dotats tinguin èxit, i criïn un nombre més gran de descendents. Tot i que la lluita per la vida ha estat i és ara molt important, pel que fa als aspectes més elevats de la naturalesa humana encara hi ha altres elements que ho són més. Ja que les qualitats morals milloren molt més, directament o indirecta, mitjançant els efectes del costum, dels poders de raonament, de l’educació, de la religió, etc., que no pas a través de la selecció natural, tot i que la selecció natural sigui la que ha permès el desenvolupament dels instints socials, en què es basen els sentiments morals.
La conclusió més important a què hem arribat en aquest treball, és a dir, que l'home s'ha originat en alguna forma poc organitzada, serà desagradable per a molts, i això em sap greu. Però no hi ha dubte que som descendents dels bàrbars. No oblidaré mai com em
va sorprendre veure una festa dels nadius de Terra del Foc en una platja salvatge, car immediatament em van fer pensar que aquests eren els nostres avantpassats, aquests homes nus, pintats, amb els cabells embrollats, expressió salvatge, esverada i recelosa. Gairebé no coneixien cap art, i vivien del que podien caçar, no tenien cap tipus de govern, i eren despietats amb tots els que no pertanyessin a la tribu. Tot el qui ha vist un salvatge en la seva terra nadiua no sentirà cap vergonya a acceptar que la sang d'alguna criatura humil flueix encara en les seves venes. Quant a mi mateix, abans escolliria descendre del petit i heroi simi que va atacar l'espantat enemic per deslliurar el seu amo, o del vell babuí que baixant de la muntanya va salvar triomfalment un jove company seu d'una horda des gossos esbalaïts, que no pas d'un salvatge que frueix torturant els enemics, ofereix sacrificis sagnants, practica l'infantici sense recança, tracta les seves dones com a esclaves, no coneix la decència, i es perseguit per les més grolleres supersticions.
Es pot excusar l'home si sent orgull d'haver arribat, i no per mèrits propis, a dalt de tot de l'escala orgànica; i el fet que hi hagi arribat, en lloc d'haver-hi estat col·locat, li dóna esperances d'arribar a un destí encara més elevat en l'esdevenidor. Però no ens preocupa ara ni les esperances ni les pors, sinó la veritat que la nostra raó ens permet de descobrir. He mostrat les proves el millor que he pogut, i hem d'acceptar, o almenys això és el que crec, que l'home, amb totes les nobles qualitats que té, amb la solidaritat que mostra pels més degradats, amb la benevolència que estén no sols als altres homes, sinó fins i tot a les criatures més humils, amb el seu intel·lecte semblant a un déu, que ha arribat a comprendre els moviments i la constitució del sistema solar, amb tots aquests poders altíssims, l'home porta encara al cos el senyal indeleble del seu origen humil.»
En cada buit has d’introduir el concepte darwinià clau que resumeix o concreta el que es comenta.
