Auguste Comte
(1798-1857)
 El francès Auguste Comte participa de l'efervescència científica i de l'afany de reforma social de la primera meitat del segle XIX. Entrà en contacte amb Saint-Simon, socialista utòpic del que n'esdevingué secretari. Comte és considerat el pare de la sociologia, ciència que neix en una època de turbulències socials, i fundador del positivisme, moviment que proposa una racionalitat lligada als fets posats (positum) o positius. El seu positivisme està impregnat d'una profunda fe en el progrés, creu en un procés de millora i perfecció que durà l'ésser humà a un món just i pacífic.

La llei dels tres estadis evolutius mostra aquest procés de millora o progrés. Tots els àmbits de l'activitat humana i del saber han passat per tres estadis successius: el teològic, el metafísic i el científic. En l'estadi teològic, els esdeveniments naturals i humans s'expliquen recorrent a poders fantàstics o sobrenaturals; la imaginació hi predomina; correspon a la infància de la humanitat. En l'estadi metafísic, la raó substitueix a la imaginació i les causes dels esdeveniments ja no són divinitats sinó entitats abstractes; es cerquen coneixements absoluts i es correspon amb la joventut de la humanitat. En l'estadi positiu, els esdeveniments s'expliquen mitjançant lleis, lleis que provenen de l'observació dels fets i de l'experimentació; es correspon amb la maduresa de la humanitat.

Tot el saber està estructurat i jerarquitzat segons el seu grau de complexitat, especialització i dificultat. Des de la matemàtica, la ciència més antiga i menys complexa, s'ha avançat passant per l'astronomia, la física, la química, i la biologia, fins arribar a la sociologia, la més recent, especialitzada i complexa. La sociologia aspira a una reorganització ètica de la societat segons els principis positius o científics.