No existeix ben bé una doctrina estructuralista, més aviat un conjunt de respostes i propostes aïllades que tenen com a factor comú qüestionar l'autonomia del que s'ha anomenat "subjectivitat". Els autors anomenats estructuralistes, aplicant la metodologia de la lingüística estructural de Ferdinand de Saussure, han investigat en diversos camps de les ciències socials, recerques que permeten parlar de diferents estructuralismes.
Estructuralisme etnològic. Claude Lévi-Strauss (nascut el 1908), aplica el mètode estructural de la lingüística a l'etnologia i a l'antropologia social. Defensa que la ment imposa formes i lleis estructurals a continguts o comportaments; formes o estructures que són fonamentalment les mateixes per a tots els individus, antics i moderns, primitius i civilitzats.
Estructuralisme psicoanalític. Jacques Lacan (1901-1981), fent una relectura de l'obra de Freud, s'oposa a la idea del subjecte com a realitat individual centrada en la consciència. "L'home no està enterament en l'home"; un conjunt d'estructures inconscients, similars a les estructures del llenguatge, ocupen el lloc que es pensava ocupava el subjecte. L'inconscient és més l'autèntica veu de l'ésser humà que cal saber escoltar, que el lloc de les pulsions libidinosos i agressives que cal reprimir; i el llenguatge de l'inconscient ressona en mi com si fos la veu d'un altre.
Estructuralisme marxista. Louis Althusser (1918-1990) reinterpreta el marxisme no com a humanisme sinó com a teoria científica de la història, mostrant de quina manera l'estructura econòmica determina als éssers humans; l'estudi del mode de producció, especialment del mode de producció capitalista, constitueix l'aportació més vertaderament científica del marxisme, i són aquestes estructures les que determinen el pensament, les il·lusions, l'ètica de l'individu, en una paraula, les ideologies.
Estructuralisme epistèmic. Michel Foucault (1926-1984), aplicant l'estructuralisme principalment a l'estudi del saber, mostra que no tot es pensable en qualsevol època, sinó només allò que unes estructures latents o conjunt d'elements formals fan possible pensar. Tot coneixement humà, tota existència humana és com una malla els fils de la qual estan traçats per estructures amagades però que es poden pensar i descriure.
Lévi-Strauss, Lacan, Althusser i Foucault han esta anomenats els "quatre mosqueters" de l'estructuralisme, però a aquest heterogeni moviment han estat associats, en més o menus encert, pensadors com el psicòleg Jean Piaget (1896-1980), el semiòleg Roland Barthes (1915-1980) o el filòsof Jacques Derrida (1930-2004).