Max Horkheimer (1895-1973), nomenat director de l'Institut el 1930, fou un dels fundadors i el principal animador del grup. Emprengué un programa de recerca sota el nom de teoria crítica de la societat, una teoria crítica que no es limitava a recerques especialitzades i sectorials, sinó que tendia a explorar, des d'una perspectiva global i interdisciplinària, les relacions que enllacen pluralitat d'àmbits: economia, història, psicologia, sociologia i cultura. La teoria crítica tenia les seves arrels en la concepció emancipadora de la raó de Kant, en l'afany totalitzador de Hegel i, al mateix temps, integrava tant la crítica social de Marx com aspectes de la teoria de Freud.
Max Horkheimer i Theodor W. Adorno (1901-1969), van redactar conjuntament el que serà l'obra més emblemàtica i polèmica de l'Escola de Frankfurt, Dialèctica de la Il·lustració. Horkheimer és autor, també, de Teoria crítica i de Crítica de la raó instrumental. Adorno, per altra banda, escrigué Dialèctica negativa i Teoria estètica entre moltes altres obres. A grans trets: constaten que la modernitat ha enaltit el paper de la racionalitat, però la raó crítica, divinitzada pels pensadors il·lustrats, ha esdevingut una raó instrumental, és a dir, una raó centrada en el domini i manipulació de la natura. Cal un nou humanisme en el qual la persona, raonant críticament, dissipi les aparences de llibertat i rebutgi l'alienació.
El filòsof Herbert Marcuse (1898-1980), un altre integrant de l'Escola de Frankfurt, és autor del cèlebre Eros i civilització i L'home unidimensional. Forma part del grup el sociòleg i psicoanalista Erich Fromm (1900-1980), autor de La por a la llibertat, L'art d'estimar i Ètica i psicoanàlisi. Igualment, el filòsof i crític literari Walter Benjamin (1892-1940), autor de Discursos interromputs.
Quan Hitler ocupà el poder, l'Escola, protagonista d'una intensa activitat crítica i amb molts membres jueus, es veié obligada a exiliar-se. Primer a Ginebra, després a París i, finalment, a Nova York. Acabada la Segona Guerra Mundial, Marcuse i Fromm continuaren als EUA exercint en diferents universitats; Horkheimer i Adorno van retornar a Frankfurt i, al 1950, l'Institut per a la Investigació Social va reiniciar-se amb nova vitalitat. Walter Benjamin es suïcidà a Port-Bou quan les autoritats espanyoles el retingueren per lliurar-lo a la policia secreta alemanya.
A la segona meitat del segle XX s'ha format una segona generació de pensadors de l'Escola de Frankfurt, destacant Jürgen Habermas, nascut el 1929 i incorporat al grup el 1956.