![]() |
![]() |
||
La modernitat és el projecte que van encapçalar els filòsofs moderns i que té en els ideals de la Il·lustració
la seva cota més elevada. La modernitat encarnava els ideals
d'igualtat, de llibertat, de fraternitat, d'afirmació de l'individu,
de democràcia, de progrés sens fi. L'home modern tenia en
aquests ideals una configuració d'allò que havia de ser
i, ple d'optimisme, els veia universalment realitzables. La sospita i la crítica radical de Nietzsche a la cultura occidental encetà un camí en direcció contrària a la modernitat, un camí que, malgrat les propostes de l'Escola de Frankfurt i els estructuralistes, portarà a la postmodernitat. Així, des de la dècada dels anys 80 s'ha parlat sovint de postmodernitat o d'actitud postmoderna, una actitud que neix del reconeixement dels aspectes negatius de la modernitat i d'una acceptació de la impossibilitat de salvar aquests ideals. El 1979, el francès Jean-François Lyotard (1924-1998) en el seu llibre La condició postmoderna, argumentava que la societat occidental havia entrat en una etapa en la que és impossible una visió unitària de les coses, una etapa de pluralitats que de cap manera poden assolir un consens. Els múltiples contextos vitals i culturals del nostre món han deixat obsolets i sense sentit els criteris universals de veritat, de justícia, de preferència racional d'una opció respecte d'una altra, de valoració ètica. Els "gran relats" d'emancipació humana han quedat invalidats i refutats en els darrers cinquanta anys. S'ha destruït el projecte de la modernitat Gianni Vattimo (Torí, 1936), un dels més fervents postmoderns, es posicionà contra una història que tenia el seu sentit o orientació en la realització de la civilització, és a dir, de la figura de l'home europeu modern. "L'ideal europeu d'humanitat s'ha anat mostrant com un ideal més entre altres, no necessàriament pitjor, que no pot, sense violència, pretendre erigir-se en la vertadera essència de l'home, de tot home". Així, la paraula postmodernitat no representa una filosofia o un projecte alternatiu, és més aviat una actitud i una sensibilitat que assumeix la debilitat de la raó davant les grans qüestions. Els postmoderns accepten l'existència de pluralitat de racionalitats i la incapacitat de totes elles a l'hora de prioritzar i fonamentar ideals i valors. Posmodern és el francès Gilles Lipovetsky (Aveyron, 1944) i ben revelador és el títol d'un dels seus llibres, El crepuscle del deure. Abans el deure s'escrivia amb majúscules, ara s'ha miniaturitzat. En un món postmodern, "tots els gustos i els comportaments poden cohabitar sense excluir-se, tot pot ser elegit, tant una vida ecològica com una vida supersofisticada". També participa de l'actitud postmoderna el francès Jean Baudrillard (Reims, 1929). |