Herbert Marcuse (1898-1980)

Herbert Marcuse és un filòsof alemany, membre de l'Escola de Frankfurt, que partint d'idees de Hegel, Marx i Freud, realitzà influents anàlisis de la societat contemporània. El 1934 abandonà Alemanya emigrant als EUA, on exercí docència en diferents universitats; no retornà al seu país. Marcuse fou un dels filòsofs que més estimularen les revoltes estudiantils dels anys seixanta. El seu somni era el d'una civilització no repressiva i el d'una civilització que no reduís els humans a una sola dimensió; somni exposat en Eros i civilització: una investigació filosòfica sobre Freud, de 1955, i L'home unidimensional: estudis sobre la ideologia de la societat avançada, de 1964. Més enllà de la tesi de Freud segons la qual la civilització és impossible sense la repressió del principi del plaer, tot generant-se malestar, Marcuse defensa que el progrés tecnològic ha posat les premisses per una reducció de la dependència del treball, ampliant el temps lliure i possibilitant l'afirmació de l'Eros alliberat. És una utopia que la tècnica ha fet possible, però que el poder constantment obstaculitza ja que implicaria l'enfonsament del sistema; la seva realització suposaria la convergència de raó i felicitat. En L'home unidimensional, critica una societat que mitjançant el control i la racionalitat tecnològica reprimeix els intents de canvi, creant al mateix temps una il·lusió de llibertat; en la civilització industrial avançada preval una confortable, raonable, democràtica no llibertat. De l'home unidimensional sorprèn el caràcter racional de la seva irracionalitat, és a dir, és capaç d'una molt eficient productivitat i d'incrementar i difondre comoditats, però és incapaç de pensament crític, de distingir entre informació i manipulació, entre el cotxe com a conveniència i com a molèstia. Malgrat tot, és possible el Gran Rebuig; la més gran esperança rau en aquells que estan fora del sistema.