Claudi Ptolemeu
138-180 dC
 Claudi Ptolemeu fou un astrònom alexandrí que compilà en un llibre titulat Gran sintaxi matemàtica, més tard molt conegut com Almagest, tots els coneixements astronòmics d'Alexandria. El llibre és de gran importància històrica perquè determinarà la visió astronòmica de força més de mil anys, una visió geocèntrica, contrària a l'heliocentrisme d'Aristarc de Samos i basada en l'ordre aristotèlic, una visió que no serà qüestionada fins Copèrnic, al segle XVI.
La síntesi astronòmica de Ptolemeu considera la Terra el centre immòbil de l'Univers. Al voltant seu, giren i giren, en moviment sempre circular, primer la Lluna, després el planeta Mercuri i Venus, tot seguit el Sol, després els restants planetes coneguts, Mart, Júpiter i Saturn. Finalment l'esfera de la multitud d'estels fixos.

La paraula planeta deriva d'un mot grec que vol dir rodamón o vagabund. Per què els planetes són vistos com rodamons? Perquè l'observació dels seus moviments ens deixa desconcertats. L'explicació dels seus moviments, especialment la retrogradació, ha estat el gran repte de tots. L'explicació de Ptolemeu es base en combinar dos moviments, el del planeta entorn de la Terra, que anomena deferent, i el moviment circular per la deferent que anomena epicicle.