Nicolau Copèrnic		Nicolau Copèrnic (1473-1543) és el gran pioner de la Revolució científica del Renaixement. El retorn als clàssics grecs el convenç que el Sol (per Plató, la màxima realitat sensible) ha d'ocupar un lloc central en el cosmos. L'amoïnava la complexitat geocèntrica: calien massa carcasses i carcasses concèntriques per explicar els moviments dels astres. Noves idees, no noves observacions, menaren Copèrnic a substituir deferents i epicicles per la simplicitat i harmonia helicèntrica. La gran innovació copernicana és que la Terra no és el centre del món, sinó un planeta que gira entorn del Sol. Manté, però, que les òrbites concèntriques dels planetes són circulars: pesa en ell la venerada i errònia idea segons la qual els moviments celests són tots circulars. El sentit comú era la gran objecció a l'heliocentrisme: no és evident que el Sol surt? La bellesa i solidesa matemàtica del nou model era apreciava per ben pocs. Per altra banda, si la Terra és mou, per què no percebem aquest moviment? Per què els cossos cauen verticalment i no són desviats? Unes objeccions sense resposta en el seu temps.