Essencialment funcional, responent a la vitalitat urbana derivada del fet d'ésser el centre actiu d'una extensa comarca rural muntanyenca, el Mercadal, emplaçat a la plataforma extrema de ponent de la primera agrupació humana que engendrà el poblament inicial de la que fou més tard la ciutat romana, sobrevisqué a la desaparició d'aquesta durant les invasions sarraïnes i afermà la seva existència fins a motivar el Vic que es desenrotllà des de fa més de mil anys.

El Mercadal originà la plaça. És a dir, atragué a poc a poc la fixació del comerç ambulant en l'alineació d'edificis que s'arrengleraren en l'ample quadrilàter del seu immens perímetre. Els primers llocs de sopluig en motivaren les voltes i la menestralia bastí al seu redós les construccions destinades a estatges i obradors, on es manufacturaren els productes a intercanviar amb els que procedien del camp, primerament i en temps remots en espècie, i més tard sota el signe monetari d'equivalència.
Només el temps ha canviat el caràcter dels edificis, la finalitat de les construccions i la silueta de les seves teulades. Però no ha immutat mai la seva funció, que cap vigatà no s'atreviria a esmenar per respecte a l'essència mateixa que condiciona la seva manera d'ésser, imposant, insubstituïble.
...
La renovació constant que han sofert els edificis de la plaça no ha esborrat del tot les testimoniances de les edats passades. Queden arcades de tradició romànica, altres d'apuntades en ogiva gòtica i moltes més a nansa de cordell dels temps barrocs, i la reminiscència de pilars que sostingueren sostres enfustats, com el que es veu a l'angle del carrer de les Neus. Les cases que s'hi encavallen recorden estructures dels segles XVI i XVII, amb finestrals i balconades plens de motllures i de figuracions i amb la típica galeria arquejada sota el ràfec de les teulades, disposició que ha reviscolat en construccions de temps més recents..."