La Soledat
La conversa ens renova cada dia i havem nascut per caminar amb
la gent, i ara volem l'amic i ara l'aimia per dir la joia o el
defalliment.Però hi ha estones en què re ens plauria
com la puresa amarga del moment, en què lliures de tota
companyia cerquem nostre esperit calladament. I fem amb el desig
un vell viatge a una terra suau de paisatge silenciosa en arribar
la nit, on només ens conforta i acompanya una estrella
damunt d'una muntanya i el batec invencible dins del pit.
Josep Mª de Sagarra
|
Infantesa
No saps com el qui caça papallones I les clava, isolades
de la vida Orfes de la claror que les voltà Vull recordar,
infantesa, la tremolor irisada dels teus dies. Pels teus jardins,
pels teus intactes boscos I les fràgils ciutats de l'esperança
Ben lliure hi vagaregi la memòria Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors
Mª Àngels Anglada
|
Cesto de mimbre
Tengo junto a mi mesa un cestillo De mimbre de mimbral muy afamado,
No, cual otros, con cintas y adornado, Sinó, cual yo, sin
lazos y sencillo.Cuanto me cansa o sobra encuentra puesto En mi
cesto de mimbre: allí va cuanto Me indigna o me repugna
o causa espanto: Cartas necias y fe, todo va al cesto!Pero tengo
en el pecho, entretejido Como en la tierra una raiz, un triste
Amor que todo el pecho me ha comido,Y que a entrar en el cesto
se resiste.
José Martí
|