El Marroc (al-Mamlakah en-Maghribiya) ha estat poblat des del Neolític per: fenicis, cartaginesos, romans, visigots, bizantins berbers, àrabs, sefardites...
Després de l'arribada de l'islamisme, durant els segles XI a XIII Marroc va ser el centre d'un imperi des del nord d’Àfrica a la península Ibèrica. A partir del segle XV Portugal i Espanya van augmentar la seva influència. Durant el segle XVII l'arribada dels moriscs expulsats d'Espanya va iniciar una època de prosperitat.
El Marroc va ser el primer país en reconèixer als Estats Units i firmar un tractat d'amistat el 1783. En els segles XVIII i XIX els països europeus van intervenir a la zona per contrarestar els atacs dels pirates. El 1912 es va convertir en un protectorat de França i Espanya.
Després de la II Guerra Mundial els nacionalistes -Istiqal va ser el partit més important- van reclamar la independència marroquina, que es va obtenir de França el 1956 i d'Espanya el 1958. MuhammadV va assumir el títol de rei el 1957. A la seva mort el nou rei ser Hassan II.
Durant anys el Marroc va tenir conflictes interns (la repressió política dels "anys de plom") i externs (Algèria 1963) (Espanya ,1969 Ifni).
Pels acords de Madrid (1975) Espanya es va retirar del Sahara Occidental i el Marroc i Mauritània es van repartir el territori, que més tard el Marroc va ocupar en la seva totalitat. El Front Polisari reclama l'establiment d'un Estat independent i l'ONU ha emès diverses resolucions, que no s'han complert. L'estatus final d'aquests territoris encara continua sense resoldre's.
Als anys 90 el Marroc va reformar la seva constitució i des de 1999 és governat per Mohamed VI que està impulsant reformes democràtiques.
El Marroc té un estatus d'aliat important amb l'OTAN, forma part de la Lliga Àrab, és seu de la Unió del Magreb Árabe (UMA) i el 2004 va firmar un tractat de lliure comerç amb els Estats Units i la Unió Europea.
|