L'Equador ha estat habitat des de fa milers d'anys (els primers assentaments humans es van registrar a la costa) i el segle XV Tupac Ypanqui va conquerir el territori per a l'imperi inca.
El 1526 van arribar els conquistadors espanyols que van controlar tot el territori. Durant l'època colonial espanyola l'Equador va pertànyer al virregnat del Perú i al de Nova Granada. El 1809 va començar la guerra per la independència que va acabar el 1822, quan Antonio José de Sucre va derrotar els espanyols.
L'Equador va passar a formar part de la Gran Colòmbia, al costat de Veneçuela, Colòmbia i Panamà. El 1830, l'Equador es va convertir en una república independent i el seu primer president va ser Juan José Flores.
El 1833 va esclatar una guerra entre conservadors (recolzats pels terratinents de la Serra i l'Església Catòlica) i liberals (recolzats pels comerciants i banquers de la Costa). Aquesta rivalitat es va mantenir, en el temps, amb freqüents cops d'Estat, períodes dictatorials, canvis constitucionals, intervencions de l'exèrcit i intents revolucionaris.
Durant tot el segle XX va continuar la inestabilitat política a la qual van contribuir els problemes fronterers amb el Perú, les desigualtats socials i la influència dels Estats Units.
L'any 2000 el sistema financer va fer fallida i l'acord amb el Fons Monetari Internacional va comportar polítiques d'ajustament, privatitzacions i dolarització de l'economia.
La riquesa generada pel petroli ha accentuat encara més les desigualtats socials. La forta emigració junt amb les reivindicacions dels drets de la població indígena, són alguns dels problemes més urgents als que s'enfronta l'Equador actual.
|