Llengua parlada al País Basc, Navarra i la zona sud-occidental francesa.
És l'única llengua no indo-europeua de la península Ibèrica i d'Europa Occidental i (encara que utilitza l'alfabet llatí) existeix des d'èpoques anteriors als romans.
L'escrit més antic són paraules d'epitafis del segle II aC. dues de les Glosses Emilianenses, del segle XI, són frases en basc. El primer text imprès és del segle XVI.
El segle XIX el Fuerisme va donar un gran desenvolupament a la llengua i a la seva literatura. El 1919 es va fundar la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) encarregada de la protecció de l'idioma.
A punt de desaparèixer després de la guerra civil, els moviments ciutadans la van començar a recuperar el 1960. El 1968 es va crear el "euskera batúa" o "basc unificat" que és actualment la versió oficial de l'idioma. La Constitució de 1978 i l'Estatut de Guernica el van reconèixer com a llengua oficial al País Basc.
És una llengua aglutinant i aïllada. Té dos grups dialectals, que engloben unes vint varietats.
Té 5 vocals, 17 consonants i els dígrafs DD, RR, TT, TS, TX, TZ.
No existeixen accents gràfics ja que les paraules no tenen una accentuació fixa.
Posseeix un sistema de casos, una complexa conjugació verbal i manté l'ordre: nom-adjectiu-article.
|