Llengua parlada a Galícia i zones de Castella i Lleó i Astúries que es va formar en l'edat Mitjana (galaico-portuguès) a partir del llatí. El document més antic conservat és de1228: el fur de Castro Caldelas.
Després de molt temps relegat a les zones rurals i al llenguatge oral, al segle XIX el Rexurdimento el va convertir el gallec en llengua literària. En 1906 es va fundar la Reial Acadèmia Gallega, encarregada de la protecció i difusió de l'idioma.
Durant l'època franquista el gallec va tornar a quedar marginat. La Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de 1981 el van reconèixer com a llengua oficial (amb el castellà) a Galícia
Conserva les 7 vocals del llatí vulgar (amb dues vocals obertes i tancades: "i" i "o"), 18 consonants i els dígrafs rr, ch, ll, nh que tenen sons diferents per a cadascuna de les lletres separadament.
Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
...............¡Ai!, ¿de qué a teréi?
Rosalia de Castro "Follas Novas" (1880)
D'aquelles que canten als coloms i a les flors
tots diuen que tenen ànima de dona;
doncs jo que no les canto, Verge de la Coloma,
...............¡Ai!, de què la tindré?
Rosalia de Castro "Follas Novas" (1880)
Has vist un fragment (i la seva traducció al català) d'un dels primers texts literaris del Rexurdimento.
A Espanya es parlen, a més del gallec, el basc (o llengua basca), el català i el castellà (o espanyol).
EXERCICI 1: Cerca, en Internet, alguna web escrita en gallec. Anota les web que has consultat
EXERCICI 2: Observa l'escriptura i escolta algun arxiu de veu
EXERCICI 3: Copia un text curt i tradueix-lo al castellà o al català