És l'idioma oficial d'Espanya i de les nacions hispanoamericanes (excepte el Brasil, Haití i la Guayana). Per nombre de parlants és la tercera llengua del món.
També se li diu castellà, perquè va sorgir, per derivació del llatí, a la Castella medieval. A Espanya es parlen, a més, el català, el gallec i el basc o basc.
Té moltes influències d'altres llengües: grec (huérfano, escuela, cuerda), llengües germàniques (guerra, robar, ganar), basc (carro, guijarro, pizarra), àrab (azotea, alcalde, almacén), italià (piano, escopeta, charlar), francès (jardín, jaula, sargento), llengües americanes pre-colombines (patata, cóndor, chocolate) i anglès (yate, radar, fútbol).
El text més antic conegut són les Glosses Silenses i les Emilianenses, del segle X. La primera Gramàtica és del segle XV. L'any 1713 es va fundar la Real Academia Española que té l'autoritat normativa de la llengua i col·labora amb les Acadèmies dels països llatinoamericans.
A l'espanyol es distingeixen 23 fonemes (5 corresponen a vocals i a 18 a consonants), que es distribueixen en 27 lletres. Els verbs (tres conjugacions) tenen desinències per a les persones, el número, el temps, la manera i la veu. Empra molt el pronom “se”, i una sintaxi que li permet matisar i expressar de forma complexa.
Es considera característic l'ús de la lletra "ñ" encara que també hi és en altres idiomes (quítxua).
L'Institut Cervantes s'encarrega de la difusió de l'espanyol pel món.
|