Pinguinus impennis, família dels àlcids
Ocell de l'ordre dels caradriformes, de 75 cm, extingit el 1844. Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l'Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques. 
Pingüí austral
Nom donat a tots els ocells de l'ordre dels esfenisciformes i coneguts, a l'Argentina, amb el de pájaro bobo. Són propis de l'hemisferi sud, i els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm. El pingüí austral del Cap (Spheniscus demersus) fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental d'&Ag;frica del Sud. 
 
El pingüí austral de Magallanes (Spheniscus magellanicus) ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines. El pingüí austral d'Adèlia (Pygoscelis adeliae), de 75 cm, habita a les costes de l'Antàrtida, i el pingüí austral menut (Eudyptula minor) fa 40 cm i habita a les costes d'Austràlia i Nova Zelanda. El gènere Aptenodytes comprèn dues espècies, que són les de dimensions més grosses de l'ordre. 
Ponen un únic ou cada any i no construeixen cap mena de niu, sinó que el coven mantenint-lo entre les potes i cobert amb un plec de la pell del ventre. El pingüí austral emperador (A.forsteri) ateny 120 cm, té el cap i l'esquena de color negre blavenc, el pit i el ventre blancs, i la gola i els costats del coll de color groc o ataronjat. 

Habita a les mars antàrtiques i cria durant l'hivern austral al continent antàrtic. El pingüí austral reial (A.patagonica) ateny 95 cm i és molt semblant al pingüí austral emperador, però amb les marques ataronjades del coll més reduïdes. Habita a les mars antàrtiques i cria durant la primavera a les Malvines i diverses illes pre-antàrtiques.