Quants records porta a la memòria aquesta festa per a tots els catalans, puix ella ens fa recordar l'esplendorós passat de Catalunya, quan es governava per ella mateixa; amb aquelles festes amb què els monarques i noblesa catalana festejaven aquest sant Patró de la cavalleria, que al valent crit de guerra: Sant Jordi, firam, firam!, sortien sempre vencedors fins en les lluites més perilloses, ja que a l'oir el nom de S. Jordi no hi havia cap fill d'aquesta terra que no se sentís amb coratge per emprendre la lluita més temerària, segur que el valent Patró de sa Pàtria aqui invocava no el desempararia.
No us contaré les vegades que així fou que el jove cavaller cobert de vesta blanca i lluint sobre son pit la creu vermella, amb espasa flamejant que brillava en sa destra, emparà en els més temeraris combats els devots fills d'aquesta terra perquè fóra feina llarga, però sí que us diré que per acord de les corts catalanes fou manat en el segle XV, es fes festa com el dia del diumenge.
El lloc on es commemorava eixa festa amb més lluïment, havia sigut sempre al palau de la Diputació del General, on es troba l'exquisida capella dedicada al patró de Catalunya, a la qual cada any, encara actualment, es conserva el costum d'ésser visitada pels barcelonins. En altres temps, els Tres Braços de la Generalitat convidaven les primeres autoritats de Catalunya i Barcelona a la festa, a la qual assistien el virrei, consellers, veguer, bisbe, etc., essent saludats en arribar al patí de la Diputació per la música de la casa, i sortien a rebre'ls els diputats, precedits dels veguers amb maces altes a la porta del claustre on amb la mateixa cerimònia els donaven comiat al final.
Les joies que encara es conserven, record d'un altre temps passat, són ben valuoses, tals posem anomenar una tern formosament brodat, un missal ricament il·lustrat amb miniatures i caplletres, relicaris d'argent esmaltat, tapissos i catifes, i sobretot el ric frontal d'altar que cada any es té exposat a l'admiració dels visitants en la galeria del claustre gòtic del palau de la Diputació.
A més, es conserva la rica mostra més de bon gust que ens queda de l'arquitectura ogival d'aquell temps, el ric i esplèndid floró que era l'ornament del portal de la que fou Diputació del General, obra que no sembla pas de pedra sinó més aviat d'orfebreria, com podeu vere en la reproducció en la primera plana amb que "En Patufet", amb son bon gust ha volgut honorar el seu periòdic, posant-lo en el lloc pretèrit del mateix, per record i memòria de la bellesa de l'arquitectura catalana.

Aureli Capmany

En Patufet

Estimat Sant Jordi,
feu que els nostres cors,
com bons rosers, siguin
força llevadors.
Si petits floreixen
com galants rosers,
grans per l'amor vostre,
floriran molt més.

J. Riera i Bertran

Joan Maragall