BIBLIOTECA MARIA ROSA

L'editorial Elzeviriana, situada al carrer Joaquim Costa de Barcelona, tingué una producció important i variada abans de la guerra civil, tant en castellà com en català. Destaquem la seva breu "Biblioteca Maria Rosa", en la qual J. M. Folch i Torres publicà sis títols: La cabana del llenyataire (1924), La glòria d'en Nicolí ( 1924), L'illa de la bona sort (1924), El fill del bandoler (1925), Les aventures d'en Graziel (1925) i En Josepet (1925), tots amb il·lustracions d'Opisso. Insistint en la importància que per l'aprenentatge de la llengua i per l'amor a Catalunya , i com a estímul cultural en general, tingueren les obres de l'escriptor podem citar aquest text d'un conegut doctor en medicina nuclear, Josep G. Llauradó, resident actualment a Califòrnia: "Parlant personalment, el primer llibre en català que caigué a mans meves fou La cabana del llenyataire de Josep Maria Folch i Torres, que encara retinc. Per cert, que aquest llibre no tan sols m'inicià en la cosa catalana, sinó que més a més m'inicià en el meu interès envers la llengua i cultura russes, que curiosament i casual també el tingué Carner-Ribalta. Després de tots els ensenyaments primari, secundaris i de carrera universitària en castellà, durant la meva estada a l'Anglaterra aprenguí la forma escrita de llengua i gramàtica catalanes mitjançant la Catalan grammar de Joan Gilí, llibreter, editor i escriptor establert a Oxford i mort fa un parell d'anys. Per això jo no acabo de comprendre aquells catalans que visqueren com jo a l'època franquista i que diuen que no saben escriure en català perquè a ells no els hi ensenyaren... Això, dit per persones que ocupen càrrecs importants o es donen aires d'importància a Catalunya o l'estranger". Bé, hem anat una mica més enllà del testimoni sobre l'interès literari de l'obra de Folch i Torres, però convindreu que una cosa pot portar l'altra. A continuació podreu veure la portada de l'obra esmentada, amb la corresponent il·lustració d'Opisso, que també dibuixà escenes en blanc i negre a l'nterior. Més avall teniu la portada d'una de les traduccions que l'editorial Elzeviriana anava fent paral·lelament a l'edició catalana, en aquest cas, amb un petit canvi al títol.