JAUME COLLELL. FAULES Y SÍMILS
Jaume Collell, el canonge company de seminari i amic de Jacint de Verdaguer, va publicar l'any 1881 un interessant llibret: Faules y Símils, a través del qual volia reprendre la tradició de les obres de "bons consells" que des de molt temps enrere eren presents en moltes llars catalanes, fins i tot en aquelles més pobres, i s'havien convertit en llibres de capçalera. En el pròleg de la segona edició, de 1904 (el mateix any del primer número del setmanari "En Patufet"), Collell dóna notícia de les seves fonts d'inspiració: les popularíssimes Faules d'Isop i l'encara més popular en terres catalanes i singular Llibre dels bons amonestaments d'Anselm Turmeda -que a ell mateix l'havia mogut a escriure Nou Fra Anselm-. Tenint en compte aquests antecedents, Collell especifica que la finalitat del llibre és lúdica, però que sobretot vol servir de lectura exemplar per als nens de les escoles catalanes, en una línia, doncs, que es començava a encetar en el moment que la Renaixença donava pas al modernisme i que es consolidaria amb el noucentisme. La portada del llibre, el pròleg i un dels vint-i-set poemes (actualitzats) us permetran copsar perfectament la intenció i el contingut del llibre.
 |
PRÒLEG
Altrament, com dèiem en el pròleg de la segona
edició, en aquell temps de la vellura "en la petita llibreria
de les cases de pagès i del menestral vilatà, al costat de Fra
Anselm i de la Regla de Vida, solia haver-hi un llibre de cobertes
de pergamí tot arrugat, de tant estar a la vora del foc, que en les
vetllades d'hivern era la delícia dels nostres avis. Era el llibre
de les Faules d'Isop, il·lustrat, com es diu ara, amb multitud
de gravats al boix, excomunicades figures de bèsties i de persones
que representaven al viu el cas meravellós de la divertida llegenda.
Amb les argúcies del contrafet Isop, els parlaments dels déus
de l'antiga Grècia i les altres enginyoses invencions d'aquell llibre,
la nostra bona gent, grans i petits, hi aprenien lliçons de prudència
i consells de ben viure, tot esclafint-hi unes rialles que sortien per dalt
de la xemeneia."
Tots els pobles han tingut aquest ram d'apòleg en ses literatures,
i no podia faltar-hi en el nostre venturós Renaixement. Per això
volguérem fer-ne una primera tirada que fou premiada en el Certamen
de la Joventut Catòlica de Barcelona (1880), publicant-ne més
tard una segona edició amb el títol de Faules y Símils,
perquè no totes les al·legories que hi ha, poden rigorosament
classificar-se dins el gènere de Faules, tal com en les aules de Preceptiva
literària es defineix aquesta mena de composicions.
Com està agotant-se ja l'edició de Vic (1881), i de molts indrets
de Catalunya se'ns ha demanat que en féssim una de nova, augmentant-la,
aquí va enllestida i arranjada de mode que a la diversitat de temes
hi correspongui també varietat de formes mètriques, perquè
sigui un text més de lectura per les escoles de nois i noies on ensenyen
mestres catalans que saben comprendre i practicar d'una manera racional i
patriòtica el seu deure professional.
Un dels plaers més íntims que hem tingut anant per Catalunya,
ha estat el trobar-nos amb nois i noies que sabien recitat molt bé
alguna d'aquestes Faules y Símils o bé un enfilall de
consells del Nou Fra Anselm, llibret que allà en els bons temps
de la nostra jovenesa publicàrem (1870) i que encara es reimprimeix
seguidament. Amb aquestes formes literàries, en què pot jugar-hi
més l'element pintoresc del llenguatge i un cert sentit de filosofia
catalana tan pròpia del caràcter català, s'hi adoctrinen
els infants i també hi troben gust i profit la gent madura. I que Déu
ens conservi el seny, que prou li convé a la nostra amada Catalunya.
Febrer de 1904.
|
Lo Gall
Mireu-se'l que estufat! Com s'hi rumbeja Tothom li deixa pas... La polla rossa La cresta de gairell porta penjada Quan porten la cassola de les pastes Vos jur que em té molt tip l'estrafolari També conec molts homes que gallegen |
 |
 |