La literatura de J. M. Folch i Torres després de la guerra

Abans de la guerra civil, moltes obres d'en Folch i Torres foren traduïdes al castellà perquè l'èxit que havien assolit en català feia preveure una molt bona acollida per part dels lectors que no el podien llegir en la llengua original. Realment les noves edicions, tal com s'esperava, es vengueren prou bé. Acabada, però, la guerra, l'autor va haver d'adaptar-se a les noves circumstàncies i, a part de continuar amb les traduccions, va haver de plantejar-se d'escriure directament en castellà per tal de poder subsistir ell i la seva nombrosa família. El llibre Bon dia, pare -del qual podeu llegir uns fragments en aquesta pàgina- , del seu fill Ramon Folch i Camarasa, ens dóna detalls molt interessants d'aquest procés de reconversió i de l'època, en alguns casos extrets del Llibre Blau, on el seu pare anava anotant alguns dels fets i de les reflexions de la realitat quotidiana.
El 19 de febrer (es refereix a l'any 1939) anotava: "Davant l'aspecte que prenen els afers, resolc posar-me a escriure una novel·la i editar-la pel meu compte. Això si permeten publicar llibres en català, i en previsió de que no permetin la publicació d'"En Patufet". Aquesta nit, aprofitant el meu desvetllament, he rumiat l'assumpte i el títol: El llibre blau de Marta Angèlica."
Els ingressos del mes de gener que consten en el nou llibre de caixa són expressius: en Baguñà li dóna 200 pessetes per caritat, com qui diu; vam ingressar també 60 pessetes, producte de dues gàbies de conills. I 500 pessetes que l'oncle Lluís donà al pare, generosament, en record d'altres temps en què els papers havien estat invertits entre els dos germans...
Calia resoldre la situació. Intentar-ho, almenys, El llibre blau de Marta Angèlica seria El libro azul, si no hi havia més remei. La "Biblioteca Gentil" seria la Biblioteca Marfil". En Josep Maria Folch i Torres faria correccions d'estil, traduccions, el que calgués. No podia refiar-se de la caritat dels altres.

A l'editorial Roma, on durant un temps havia treballat la seva filla Maria Lluïsa, Folch i Torres va publicar unes quantes novel·les dins la "Biblioteca Brisas".
La vida, a casa, adoptava tanmateix un aire de normalitat, no gens brillant, cal dir-ho, però tolerable. La pintura del pare era ajudada per altres ingressos: les conferències de literatura catalana, les traduccions de la "Biblioteca Gentil" editades per la Editorial Roma...

El juliol de 1943 el pare havia deixat de fer anotacions en el Llibre Blau, però continuava portant el seu llibre de Caixa, darrerament, la partida més segura i sòlida eren els ingressos procedents de l'editorial Miva, que publicava unes Páginas Vividas que pretenien ser una mena de Patufet en castellà, amb articles, acudits i historietes, i que lluitava amb tota mena de dificultats, començant per la manca de permís per sortir en forma de revista periòdica. L'Alfred Viñas va fer tot el possible per sostenir l'empresa, amb el seu esforç personal i econòmic, fins que la situació esdevingué insalvable.
Aquesta imitació d'"En Patufet" dirigida per Folch i Torres va arribar a sobrepassar els 170 números entre els anys 1943 i 1947. La mateixa editorial publicà l'any 1945 la "Biblioteca Páginas Vividas", que recollia algunes traduccions de la "Biblioteca Patufet", també aparegudes en forma de fulletó.

Tornem a la revista "Páginas Vividas". Aquest setmanari tingué una primera etapa que anava de l'any 1943 al gener de 1947 en què aparegué en un format molt similar al d'"En Patufet". La seva periodicitat i les dates concretes d'aparició de cada número no són fàcils de concretar perquè sembla ser que les autoritats del moment, per raons que se'ns escapen però deuen ser importants, van prohibir la seva concreció en portada o a l'interior, tot i així les al·lusions a diversos esdeveniments que apareixien en alguns dels seus articles permeten fer un cert seguiment de la seva història i saber, a més, que es convertí en una publicació quinzenal. La segona etapa s'inicià en un format més gran l'any 1947 i és fa difícil de dir quants números n'aparegueren. A continuació podeu veure el darrer número de la primera etapa i el tercer amb el nou format. (Informació i imatges proporcionades per Jaume Bosch)

Encara que no se les sol esmentar enlloc, durant els anys 40 anaren apareguen algunes narracions de Folch i Torres en la "Colección Freixinet" de l'editorial del mateix nom. Es tractava de contes d'unes quinze pàgines (editats en reculls de dos), que ja s'havien publicat anteriorment a "Contes d'En Patufet", de vegades amb títols força diferents, i que s'agrupaven en sèries de 10 títols. Aquí podeu veure la portada dels números 8 i 9 de la sèrie 2a (el segon conte, el títol del qual no figura en la portada, era "Vidrios rotos").