LA MAINADA. 5

Durant l'any 1923, la revista va radicalitzar els seus continguts nacionalistes. Es tracta de l'època en què incorporà una nova secció que substituïa l'antiga "De vuit en vuit", que passava a anomenar-se "El cavaller de sant Jordi als infants de Catalunya" i en què es podien llegir textos com els següents: " La diada d'aquell Corpus ha estat sempre més coneguda pels catalans amb el nom de "Corpus de Sang"; i la guerra que llavors va començar és la coneguda amb el nom de "Guerra dels Segadors"; i el record més viu encara en el cor de tots els catalans és el de la cançó que n'ha restat; aquest nostre himne nacional que tots vosaltres, estimats llegidors, heu cantat tantes vegades a peu dret i amb el cap descobert, tot dient: "bon cop de falç, defensors de la terra", però tal vegada sense saber tot el seu significat i la seva valor. Caldria que en sabéssiu tota la lletra i aprenguéssiu tot el coratge d'aquells catalans que, cansats d'ésser ultratjats, prengueren a Jesús per capità i per bandera i a cops de falç es feren la justícia que demanaven temps ha i no els era donada [...] I ens dediquéssim ardits a la primera lluita que necessitem els catalans d'avui, que és la de catalanitzar bé la nostra terra, i anar avergonyint aquells fills seus que menyspreuen la seva llengua, perquè el dia que la pàtria ens demani un esforç, no ens trobéssim com en aquell temps dels segadors, en què el seu esforç fou inútil per culpa dels mals fills de Catalunya." Aquest fragment pertany al primer número de juny de 1923. No és estrany que la revista del 16 de novembre tingués una pàgina en blanc en què només es llegia: "Aquest número ha passat per la censura militar", i faltava la pàgina de la secció que esmentem. Tampoc no és estrany que el número següent, en plena dictadura del general Primo de Rivera, fos el darrer que es va publicar.

Però desdramatitzem una mica. Per acabar us hem triat una pàgina que també pertany a la darrera època, en la qual es pretenia que els més petits tinguessin accés al món de la historieta. Potser avui seria políticament incorrecta -em refereixo al fumador-, però no deixa de ser divertida dintre de la seva innòcencia.