L'alba que llegireu no és habitual quant a l'estrofisme. Es tracta d'una composició d'autor anònim i d'una sola estrofa que condensa perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa molts més versos, que detallen les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se.
| I Quan lo rosinhols escria ab sa part la nueg e.l dia, yeu suy ab ma bell'amia jos la flor, tro la gaita de la tor escria: "Drutz, al levar! Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar." |
I Quan el rossinyol refila amb sa parella de nit i de dia jo estic amb ma bella amiga sota la flor, fins que el guaita de la torre crida: "Amants, a llevar-se! que jo veig l'alba i el dia clar." |
