TORCIMANY de Luis d'Averçó

El Torcimany de Lluís d'Averçó (? - 1412/1415) és el tractat més complet de gramàtica i de poètica en llengua catalana que es va escriure entre els segles XIV i XV, quan ja s'havia acabat l'època dels trobadors però es feien diversos intents per tal de recuperar l'esplendor literària d'aquell passat, que intentaven conservar sobretot alguns notaris, juristes i curials del moment, mentre alguns escriptors contemporanis, entre els quals es pot incloure Bernat Metge, volien anar més enllà dels vells models que consideraven superats en alguns aspectes. Estem parlant dels regnats de Joan I i de Martí l'Humà i dels inicis de la dinastia dels Trastàmara, Fou el rei Joan qui va impulsar, a instàncies sobretot de l'autor del Torcimany i de Jaume March, la creació del "Consistori de la Gaya Ciència", que pretenia ressuscitar els vells certàmens trobadorescos. Aquesta no és una pàgina que pretengui estudiar ni l'autor ni l'obra (deutora, com diu el mateix escriptor, de tractats anteriors) ni el temps, sinó només donar-ne notícia i concretar-ne tres capítols dels dotze que té el pròleg i que se centren en les intencions, els motius del títol i la tria de la llengua de la redacció. S'ha conservat, amb petites modificacions, el català tal com consta en l'adaptació que va fer Josep Maria Casas Homs l'any 1956 en l'edició publicada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Miguel de Cervantes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Prolech

 

CAPITOL PRIMER DEL PROLECH

Imaginant com la gaya sciencia de trobar entre los homens no sabens ne enteses en gramatiqua es posada sotz compreniment escur o no be intelhigible, en per amor d'açó, peer tal que aquelhas personas qui la dita sciencia apendre volrran, aquelha puxen leugerament apendre, en açó aitori de estudi migançant, jo Luís d'Averçó ciutadà de Barchinona, he compilat lo prezent libre nomenat TORCIMANY, en lo qual aquelhs qui de aquesta sciencia de trobar desigaran saber, trobaran clarament tot lo ver fundament, migania e fi de aquelha, la qual sciencia, si be es apresa, sapiatz que fa en l'hom qui be la sap tres cosas principals. La primera cosa es que aprima l'enteniment, la segona cosa es que adoba la subtilesa, e la terça cosa es que entriqua l'enginy, en tant que aquesta sciencia sabuda, pot hom dictar altament en sentencia, plana en sciptura e fina en art, per las quals cosas se seguex vertadera intelhigencia dels dictatz, axí en sentencia cum en scriptura, com en art. Encara sapiatz que lo prezent libre s'es compilat per tal que las personas qui la dita prezent sciencia apendre volrran, que aquelha apreza e entesa, facen tals dictatz que puxen esser a laor, gloria e honor de la sancta Trinitat Pare, Filh e Sperit Sant, e encara a grat e a reverencia e a pler de la gloriosa advocada dels pecadors, la homii Verge nostra dona Santa Maria: och encara que per aquesta sciencia apresa e entesa se dicten obres mundanals, per les quals se puxa seguir correcció de mals entre·ls homens del mon.

E per saber la dita sciencia, per tal que puxatz venir a acomplida perfecció de las cosas desús ditas e de las altras dejús scritas, ab diligencia legitz, aprenetz e retenitz las materias en lo present libre contengudas. E no sia meravelhat algú si en la obra prezent son atrobades mes moralitatz que subtilitatz, car açó en part esdevé per tal com jo no son gens subtil, e l'hom no subtil posar no pot subtilitatz: e aximarex esdevé en part per tal com moralitat ha mes clarificació de sentencia que no ha en materia de massa entriquada subtilitat. E com jo lo prezent libre haja fet mes per enteniment d'obscuritatz a clarificar que per aprimadas subtilitatz a posar, per ço en lo prezent volum seran atrobadas mes moralitatz que subtilitatz. Och e per tal he jo posadas las ditas moralitatz que pus leugerament la prezent obra sia apresa, per ço com pus factible cosa es apendre materias morals e planas, que no massa sobtils e entriquadas.

 

En el cinquè capítol, Lluís d'Averçó justifica el títol que ha triat pel llibre, tot insistint en les dificultats que en el seu temps comporta l'obra dels antics trobadors.

CAPITOL V

Al prezent libre he jo mes scientment nom TORCIMANY, per tal com aquest nom es posat a hom declarador de lenguatge no entés, e per tal com en la dita art de trobar en alguns pases, axí com he dit, es vista alguna obscuritat de seny, la qual per homens no sciens es moltas vegada innota, ço es no coneguda, no podent aquelha obscuritat de fi en fi comprendre sens esprés ministeri de declaració, la qual obscuritat, a mon semblar, pusch jo anomenar lenguatge no entés; e con a lenguatge no entés, axí com dit he, haja obs torcimany per declarar aquelh, aquest present libre, lo qual jo fas per declaració de cosas no entesas per obscuritat en aquesta art posadas, pot eser vertederament e apta nomenat TORCIMANY, axí com a declarador d'aquest lenguatge no entés...

 

Per acabar amb aquesta petita mostra, podem llegir el capítol sisè, en què Averçó justifica la tria de la llengua catalana a l'hora de redactar la seva obra.

CAPITOL VI

Jo no·m servesch en la prezent obra, per duas raons, dels lenguatges que los trobadors en lurs obras se servexen; la primera es com prosaichament lo present libre jo pos, e en lo posar prosaich no ha necessitat a servir-se dels lenguatges ja ditz, per tal com no son diputatz de servir sinó en obras compassadas; l'altra rahó es que si jo·m servia d'altre lenguatge sinó del català, que es mon lenguatge propi, he dupte que no.m fos notat a ultracuydament, car pus jo son català, no·m dech servir d'altre lenguatge sinó del meu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Poemes de Lluís d'Averçó